kurtibolos

Albert Pla+Pascal Comelade i Don Johnson's, St. Cugat

2012-01-28T16:32:00.009+01:00

27/1/12

Segon i últim bolo del mes. Dijous vaig tenir el primer -sense comptar el del 5 de gener com a músic, és clar-, a la Universitat de Girona, a on vaig anar a gravar una reunió del Consell de Govern. Va durar poc aquesta vegada, de quarts de 10 a la 1; d'altres vegades s'allarga fins a la tarda.

I ahir divendres el segon, en el Teatre-Auditori de St. Cugat. A la sala principal s'hi va fer el Somiatruites, amb l'Albert Pla i en Pascal Comelade. I en el vestíbul va tenir lloc l'actuació dels guanyadors del concurs Mou-te'11, Don Johnson's.

Hi vam anar amb en Tete, vam estar muntant en els dos espais i ell es va quedar a dins a fer l'assistència a en Kei Macias i jo a fora. I és clar, si això era un bolo de l'Albert Pla a les llums hi havia en Jordi Surroca, dia de retrobades! I amb en Jordi hi anava en Toni, un futur tècnic de llums, això sembla. De moment, a més de fer-nos riure molt i de donar un cop de mà en les llums, és un dels que pul.lula per l'escenari vestit de negre movent els ninots de l'espectacle.

Després de dinar a La cassola del mercat -un clàssic dels bolos a St. Cugat-, a on en Toni va aconseguir doble ració de postres, pa i all-i-oli -i mira que vam ser pesats durant el dinar demanant el que no ens portaven i el que no havíem demanat i més i tot!-, vam seguir el muntatge, les proves de so i va arribar el moment del Somiatruites.

I una vegada es va acabar, Don Johnson's va començar la seva actuació de rock'n'roll. Llàstima que poca gent es va quedar a veure'ls, a més de tenir més públic m'haguessin ajudat a tenir menys reflexions sonores en el vidre, les parets llises i el terra... No és que ho passés malament fent la sonorització, coses pitjors hem vist, però vaja, no era senzill. Però diuen que va sonar prou bé, caram!, la gent a vegades em sorprèn. És clar que no va sonar el que jo entenc per bé bé, però totes les coses es van entendre més o menys correctament.

I dos dels tècnics del Teatre-Auditori, en Berni, fent anar les llums, i en Nico, tècnic de so.

Apa, i amb això tanquem els bolos del mes de gener!

Fent de profe

2012-01-12T19:57:00.004+01:00

14/1/12

El dilluns 9 vaig donar la primera classe a l'Escola tècnica de l'espectacle, vinculada a la Casa de la Música de Salt. El mòdul que faig és el d'Anàlisis i configuració de sistemes de so, dura tres mesos i forma part del curs de tècnic de so de directe.

Una nova experiència per afegir al sac. Anteriorment havia donat alguna classe mestra a BTM Sound però mai havia fet de professor de manera continuada. Bé, a l'època en què acabava biologia -ah sí! que sóc biòleg no practicant! ha ha ha!!- havia fet d'educador ambiental, però resulta francament més difícil explicar i transmetre conceptes tècnics, físics i sovint idees abstractes i subjectives. Després de les dues primeres classes l'experiència és gratificant. No hi ha dubte que el primer que n'està treient profit sóc jo mateix per la posada al dia que estic fent d'algunes coses.

A més de per kurtibolos algunes de les fotos que tinc de sistemes de so, teatres i altres espais on he fet bolos em serviran ara per il.lustrar exemples pràctics.

Una altra cosa que n'estic treient d'haver de fer els temaris i preparar presentacions és que m'estic empapant del llibre Sistemas de sonido: diseño y optimización de Bob McCarthy, tot un referent a nivell mundial. No m'ho tingueu en compte si em torno una mica més freaky... ha ha ha!!

El primer bolo de l'any... de músic!

2012-01-09T11:27:00.005+01:00

5/1/12

Els Mapi's Friends Band tocaven al bar La Presó de la Cellera de Ter i el dia abans al vespre m'hi vaig apuntar davant de no tenir res millor que fer aquella nit. L'any passat també hi vaig tocar, tot i que llavors encara ho vaig decidir més tard, durant les proves de so mentres estava assegut en una taula pensant "si ara tinguessis un teclat".

I va estar bé la cosa! Ara que ja no toco mai poder-ho fer molt de tant en tant i a sobre amb amics és genial. A la festa del meu aniversari ja ho vaig fer, també amb ells, i sembla que el 5 de gener, de moment, és propici, ja que no acostumo a tenir bolo aquest dia.

Abans de l'actuació, soparet tots junts, repàs de vida amb els que feia més temps que no ens vèiem, quatre riures i vinga, cap a tocar!

El bar a tope i estrés permanent a la barra.

S'acaba l'actuació i ves per on només quedava el meu teclat a terra per recollir... No sé pas què deuria estar fent... he he he!!

24è i últim: cap a casa, reflexions i bon any!

2011-12-31T19:15:00.007+01:00

31/12/11 Reflexions al voltant del canvi d'any

He dormit menys del meu mínim d'hores per ser una mica persona, ja ho explicava en l'anterior post. I a l'AVE tampoc és que hagi dormit massa, tot i els taps per les orelles els plors d'alguns nens m'ho han impedit. I també perquè el meu cap ja anava més ràpid que el tren pensant en mil i una coses per fer aquest mes de gener. I és clar, també pensant en el sopar que farem amb uns amics per acomiadar l'any i donar la benvinguda al nou any, el 2012, en el que diuen que s'acabarà el món. Jo amb què s'acabés la crisi o si més no s'albirés una mica de llum ja em conformaria. I no ho dic per mi, perquè si d'alguna no em puc queixar és d'anar-me espavilant i anar tenint bolos -almenys de moment-. Ho dic pensant en els companys tècnics de so, de llums, de maquinària, etc. que estan passant dificultats i s'han hagut d'espavilar buscant altres feines i estant fent mans i mànigues per sobreviure. He d'estar satisfet i donar gràcies de la feina que tinc. I no sempre en som conscients, els que tenim feina. Acabo l'any content per com m'ha anat però també una mica neguitós per com van les coses en el sector de l'espectacle i per com els van les coses a alguns companys meus.

Sigui com sigui, us desitjo a tots que tingueu un bon any! Una abraçada i gràcies una vegada més per llegir kurtibolos, sense vosaltres el blog tindria bastant menys de sentit. Que sigueu feliços!

23è-A dalt de tot, darrera funció a Madrid

2011-12-31T09:30:00.005+01:00

30/12/11

Aquest vespre, durant la funció, estava pensant que no m'importaria quedar-me uns dies més a Madrid, fent més funcions, amb el dia a dia a l'apartament, amb l'anar i venir pels carrers del centre i el quedar amb amics que viuen a la ciutat, etc. I és que tot ha anat molt bé i, almenys jo, personalment, m'he sentit molt a gust. I bona part té a veure amb el bon equip humà de la Compañía María Pagés i les condicions generals de l'estada, la comoditat d'estar en un apartament i la bona feina que s'ha fet en el teatre Aquests tres setmanes i escaig no se m'han fet gens pesades. També és cert que amb la perspectiva de tornar cap a casa el meu cap ja començava a fer plans de cares al gener.

Ahir a la nit, després d'anar a fer algunes canyes al bar del teatre amb els bailaores i els músics i després en un altre bar proper al teatre -els bailores sempre t'enganyen, venga Kurtiiii, la penúltimaaaaa, alguns d'ells tenen més perill...!-, em vaig posar a acabar el vídeo resum de les funcions d'Utopía al Teatro Español, i mentres dormia les poques hores que em quedaven per anar a agafar el l'AVE, vaig deixar-lo que es carregués. Aquest és el resultat.

22è-Quan tot està en calma...

2011-12-30T01:20:00.003+01:00

29/12/11

...doncs cap al final es peta una corda de la guitarra d'en Rubén i no hi ha temps de posar-ne una de nova. S'agafa la guitarra d'en Fred, que només la toca en el primer tema, s'hi posa el micro d'en Rubén i cap a l'escenari. Però la segona guitarra no és com la primera, i al cap d'uns moments, després de tocar-la a lo flamenco, la guitarra està desafinada. Mentre toca sol va fent, però a la que entra en Fyty, l'altra guitarrista, la cosa és d'escàndol. Em dedico a posar-me els auriculars, sentir les dues guitarres i anar mesclant-les segons qui fa coses més importants. Els cantaores amb prou feines agafen el to de l'últim tema, de las alegrías, però la cosa s'aguanta fins al final d'aquella manera. En Rubén l'ha anat mig afinant mentres tocava, increïble! I per acabar-ho d'adobar, en el minibis que es fa després de les salutacions, abans d'abaixar el teló, un dels guitarres dona un altre to i aquí sí que ni Déu ni sa mare agafen el to fins al cap d'unes voltes. Espectacular el final de funció d'avui!! La veritat és que, un cop s'ha acabat, hem rigut força tot fent la canyeta al bar del teatre.

I per riure aquí teniu un chiste sobre gitanos explicat els primers dies per l'Ismael de la Rosa "el gitano". Em parteixo la caixa quan el sento explicant aquest tipus d'acudits, justament ell.

I demà, l'última funció!

21è-Cocido i funció

2011-12-29T15:51:00.006+01:00

28/12/11

En Juanma -el maquinista- ens ha convidat a dinar de cocido a casa seva a Cercedillas, a la sierra, a uns 45 minuts de Madrid en cotxe -en un dia de trànsit normal-. Hi hem anat amb tot l'equip tècnic, en Marc -monitors-, en Pau -llums- i en Pablo -regidor-. Ostres tu que n'és de bo un bon cocido! Salvant distàncies ve a ser com la nostra escudella i carn d'olla però amb alguns ingredients diferents, com la morcilla, el chorizo i alguna coseta més.

Que si unes patates i pastanaga bullida, que si uns cigrons, que si gallina, vedella, que si ossos de pernil amb puntes de pernil, la morcilla, la morcilla d'arròs, el chorizo... I quin gust que tenia la sopa amb aquest brou. Ummmmmmm!!!! I tot regat amb un bon vi, un Ribera del Duero, un Protos.

En un moment del dinar i per petició popular (hauria de posar pressió popular) he accedit a fer una mica el pallasso per a kurtibolos, és el preu que a vegades s'ha de pagar quan fotografies a tothom i a vegades penges fotos que potser ells no penjarien...

I au, després del dinar, cap al teatre a fer funció. Amb la panxa plena d'aquesta manera mantenir-se més o menys despert al control durant les proves i l'assaig ha costat una miqueta. En Pau ha estat explicant com ajustar els motorets de les línies penjants a en Pablo, perquè ell també ho sàpiga fer.

Durant tots aquests dies he penjat ben poques fotos de l'espectacle en sí, d'Utopía. Avui en penjo unes quantes de tot ell.

Demà fem la penúltima funció. Serà qüestió que comenci a fer el muntatge amb tot els vídeos que he anat fent aquest dies.

20è-Entrades exhaurides!

2011-12-28T00:59:00.004+01:00

27/12/11

Avui s'han exhaurit les entrades pels quatre dies de funció que queden, comptant la d'avui. Fins ara cada dia havia estat quasi ple i algun dia també s'havien exhaurit. I pel que sembla encara hi ha força demanda d'entrades de gent que, al menys de moment, no podran veure Utopía.

Al teatre hi caben 740persones i totes les funcions s'acaben amb minuts i minuts d'aplaudiments i la gent dreta. És a la vegada fantàstic i eixordador, sobretot per la hipersensibilitat de les meves orelles. Si ja durant les actuacions el taconeo i alguns moments de palmas em penetren fins el cervell, amb els aplaudiments de la gent ja és massa. Però d'això es tracta, de tenir públic, de tenir èxit i d'estar tots contents. I és justament el que està passant.

El bolo d'avui ha estat bé. Normalment les actuacions acostument a estar bé. Però hi ha dies que pel que sigui surten millor. I avui ha estat un d'ells. A nivell musical hi ha hagut moments en els que els músics i els cantaores s'han sortit, moments de pell de gallina. I el mateix amb els bailaores. Quan al final de la funció ens hem creuat amb en Fyty, un dels guitarres, ens hem mirat als ulls i sense necessitat d'obrir la boca ens ho hem dit tot: hoy ha estado bien, ¿eh Fyty? Com que cada dia ho gravo -tot i que només guardo les millors-, demà em tocarà passar-li la gravació. Si són dies "normals", encara que estigui bé, no me les demanen, però quan surten bé ja les preparo, separo els temes i hi poso els noms. I de cares a la Compañía va bé tenir gravacions per fer promo, per radio, etc.

Avui penjo algunes fotos del Teatro Español. Com ja vaig dir un altre dia, si entreu a la seva web trobareu la història i altres curiositats d'aquest teatre, que data del segle XIV.

La façana des de la Plaza de Santa Ana, el pati de butaques, el teló per davant i el teló per darrera, amb el forat -tapat en blanc- per poder mirar la platea.

Diferents salons i espais del teatre.

El camerino dels tècnics. No, no ens maquillem pas. Els que estan a l'escenari com a molt es vesteixen de negre per tal que no se'ls vegi quan han de sortir a escena.

Una de les parts importants de tot teatre, el bar, per fer les infusions i cafès d'abans de les funcions i potser algun petit entrepà -aquí dels minis en diuen pulgas- i les canyetes i els vinets de després, com no!

Una imatge de l'escenari abans de començar una funció des d'un lateral i el taulell de suro on es van enganxant els retalls de premsa sobre l'espectacle, al costat del camerino de la María.

19è-viatge a l'Empordà d'anada i tornada

2011-12-28T00:26:00.003+01:00

26/12/11

Aprofitant que avui no teníem funció he anat cap a l'Empordà, a dinar a Figueres i a sopar a l'Escala. Pim pam!

Aquest seria un resum gràfic del que ha estat el dinar de St. Esteve. No em digueu que no valia la pena venir de Madrid?

Demà al matí torno cap a Madrid, que a les 5 hem d'entrar al teatre per fer funció a les 8.

18è-Tiberi i funció. Bon Nadal!

2011-12-25T23:04:00.004+01:00

25/12/11

Avui sí que hem fet funció, a les 6 de la tarda. A les 4 estàvem citats al teatre, i és el primer dia de tots que hi hem arribat tard, uns 15 minuts. Crec que algun músic ha arribat abans i ha anat a esperar-se al camerino per començar les proves de so que fem cada dia per comprovar que tot segueix al seu lloc. Això és lo mai vist, un músic abans que un tècnic!

I és que si alguna puc destacar d'avui és l'àpat de Nadal que hem fet en Marc, la Mireia, en Pau -que ha arribat de Mallorca al migdia, ja que ahir va anar a passar la nit de Nadal allà- i jo. I és clar, amb el tiberi que ens hem fotut i els riures, doncs hem arribat una miqueta tard. Però vaja, no ha passat res, eh?

En Marc ha fet un saltejat de gambes amb all i julivert i jo he fet una cassola de rap amb patates i alguna gamba més. I per acompanyar el saltejat hem preparat unes olives i un llom d'aglà que ha portat la Mireia.

En Pau estava a punt d'arribar i en Marc i la Mireia feien cara d'estar a punt d'assaltar les gambes... Hem obert una ampolla de Rioja Coto Imaz per fer més bona l'espera.

Quan ha arribat en Pau hem començat a menjar. Abans del segon plat s'han quedat els tres com encantats mirant-se la cassola.

Però de seguida hem passat a l'acció. No hi havia ni un minut per perdre!

I tot seguit les postres: turrons, neules, xocolata i cava.

Bon Nadal a tothom!!

I per si no n'hi havia prou en Pau ha portat dues ensaïmades de Mallorca, una de crema i l'altra de cabell d'Àngel, que entre abans i després de la funció han ben volat. Quina gran imatge aquesta d'en Pau tallant les ensaïmades sota l'escut del Oso y el Madroño de Madrid.

17è-Avui no hi ha funció, aquí és Nochebuena

2011-12-25T11:06:00.002+01:00

24/12/11

Mira, vaig dir que no però al final sí que escriuré alguna cosa d'avui. Bé, tampoc tinc massa res a explicar. Avui és la Nochebuena d'aquí i és una gran festa, per tant no hi hagut funció. El dia me l'he passat davant de l'ordinador acabant la primera part del temari del mòdul de Sistemes que com ja he dit algun altre dia començo a donar a l'ETECAM al gener.

A la nit pels carrers s'hi ha respirat una gran calma, tothom era a casa seva o dels familiars atipant-se de menjar. Abans de la mitjanit les campanes de la Catedral de la Almudena, darrera d'on tenim l'apartament, repicavan a Missa del Gall. A l'hora que he anat a dormir, força aviat, començava a haver-hi moviment i petards pels carrers. I no puc dir res més. Així ha anat el dia.

16è-Funció i villancicos

2011-12-25T00:40:00.007+01:00

23/12/11

Una funció més. Ha anat bé. Ahir i avui l'Ismael, el cantaor, tenia altres compromisos i ha vingut en Paco del Pozo, a qui ja coneixia d'algun bolo amb la Compañía. El teatre quasi bé s'ha omplert, com cada dia. Això està siguent un èxit!

Abans de l'assaig hem tingut una sorpresa a l'escenari... Ai senyor que macos aquests bailaores!!!

Després de la funció hem anat a fer algun botellín al bar del teatre i hem acabat cantant villancicos amb alguns bailaores, músics, tècnics i la Pagés, que ens ha demanat que en cantéssim algun en català, o sigui que en Pau i jo hem arrencat amb El 25 de desembre fum fum fum! I els flamencos mirant-s'ho, ha estat divertit!

Demà no tenim funció perquè és Nochebuena, que diuen per aquí. La passarem a Madrid i no tenim massa res previst per fer. El 25 tornem a tenir funció, a les 6 de la tarda, després del dinar de Nadal. Per aquest potser sí que cuinarem alguna cosa a l'apartament amb en Marc. A més, tenim visita, la Mireia, la seva xicota.

Abans d'ahir va tornar a venir en Jordi, l'amic de Mallorca que està per Madrid i que ja havia vingut el dia de muntatge. Aquesta vegada a veure la funció. Va poder sentir en primera persona l'acople-interferència dels últims dies. Sort que ja ho hem arreglat, quina tranquilitat!
Després de sopar ens vam retrobar per anar a fer el toc i em va portar a un local dels antics de Madrid, Casa Camacho, al barri de Malasaña. Em vaig deixar la càmera a l'apartament, però buscant per internet he trobat alguna foto. El més típic del local és prendre yayos, una barreja de ginebra i martini, que jo ni vaig tastar..., amb les canyetes ja faig.

Vinga vaaaaa, que el tió us cagui moltes coses!! El proper post serà el dia de Nadal.

13è,14è i 15è-Solucionem el problema que teníem

2011-12-22T13:26:00.008+01:00

22/12/11

Dimarts no vaig tenir ganes d'escriure res i ahir tampoc. Estava una mica ratllat pel problema que va aparèixer, tal com i com ja vaig explicar, a la funció del diumenge passat. I el vam tornar a tenir abans d'ahir i ahir. Avui ja ho hem solucionat. Certament que els canvis que hem fet avui els haguéssim pogut fer dimarts, però anàvem errats i perduts sobre el motiu del problema.

Recapitulem. Diumenge, després de fer les proves i l'assaig, on tot estava correcte, va aparéixer un acople als 8000 Hz només començar el bolo al canal del violoncel. Apareixia i desapareixia, sobretot quan el músic, en Sergio, començava a tocar o deixava de fer-ho. Primer pensàvem que alguna cosa havia canviat a monitors, però el cert és que també el tenia a fora l'acople. Vam passar el bolo com vam poder matant-lo amb l'equalitzador paramètric i tot i baixar molts dBs no en fèiem prou i persistia. Després del bolo vam respassar què podia haver canviat i no vam trobar res.

Dimarts, després de canviar la petaca -una altra petaca ens havia donat problemes de transmissió i soroll- i també el micro, un Sennheiser MKEII -tenia mal aspecte, no tenia la tapa de sobre-, vam fer proves i assaig. Tot correcte. Comença el bolo i tornem-hi! Aquesta vegada ja teníem a punt equalitzadors gràfics, tant a FOH com a monitors, però tot i això persistia. I a més variava lleugerament la freqüència cap als 10000 Hz i algun cop per sota dels 8000 Hz. Vam preguntar als tècnics del teatre si hi havia cap dispositiu electrònic que s'activés durant la funció, que pogués causar alguna interferència, però ens deien que no.

Dimecres va passar el mateix, a les proves i a l'assaig res de res i després apareixia a l'actuació. Ja el teníem més controlat amb els equalitzadors i el dit a sobre el volum del canal, però encara hi era. I el més greu és que es sentia bastant bé, fluix però bé, en moments molt delicats del bolo, moments en que es queda sol el violoncel. No cal dir que la preocupació de la María i de tots era evident. Quin patir...

Després del bolo i de parlar amb en Robert Reig vam arribar a la conclusio que, pel motiu que fos, hi havia una interferència de radiofreqüència en la banda de freqüència que fèiem servir per aquella petaca. Quan el violoncelista tocava fort l'acople no hi era. En els moments que tocava fluix per començar o acabar una frase, sí que hi era. Era com si al deixar lliure d'informació la transmissió la interferència la ocupés. I el senyal era molt fort, perquè ni atenuant -24dB amb un gràfic intern de la taula, una Yamaha PM5, aconseguia matar-lo del tot.

Avui hem canviat de nou la petaca, la receptora i la freqüència. I no hi ha hagut acople i tots hem respirat tranquils. I a més ha estat bé el bolo.

El Teatro Español es troba a prop d'algun ministeri, a prop d'edificis de la Comunidad de Madrid i a darrera de la Puerta del Sol. No descartàvem interferències de sistemes de comunicació. O un augment de senyal a partir d'alguna hora per més presència policial Però només ho feia un sistema dels 10 que fem servir (Sennheiser ew500 G2). I només passava durant la funció i no abans ni tampoc després, almenys el primer dia, ja que ho vam comprovar.

Sigui com sigui el problema ja està solucionat i esperem que no ens torni a aparéixer. Si algú té cap altra hipòtesis o alguna nova aportació, endavant!

12è-Avui no hi ha funció

2011-12-20T00:50:00.004+01:00

20/12/11

Els dilluns no hi ha funció. M'he passat el dia preparant temaris per les classes que començo a donar el 9 de gener a l'ETECAM, l'Escola Tècnica de l'Espectacle Casa de la Música. Al vespre en Pau ens ha passat a buscar per anar a veure en Fred Martins, el guitarrista del Brasil d'Utopía. Després de fer alguna canya i algun pincho ens hem arribat a El rincón del arte nuevo, on tocava a 2/4 de 10. L'han acompanyat dos músics de la Compañía, en Chema -el percusionista- i en Sergio -el violoncelista-. Ha estat bé, una nit tranquila amb bona música. Demà reemprenem les funcions.

11è-Matinal de futbol, El Rastro i l'acople sorpresa

2011-12-18T23:33:00.011+01:00

18/12/11

El dia ha començat amb una gran matinal de futbol davant de la televisió i amb la retransmissió de RAC1 per internet (els comentaristes de Telecinco no ens feien prou el pes...). Una altra lliçó de futbol del Barça. Però quin plaer que és veure jugar a aquest equip!

A les acaballes del partit en Pau ens ha trucat per anar al Rastro, el barri dels antiquaris, venedors de roba vella i tota mena d'objectes, quincalla, antigualles i derivats que et puguis imaginar per al seu ús o desús (és increïble que es puguin comprar segons quines coses!). Els diumenges i festius els comerciants treuen les mercaderies al carrer davant de les botigues i venedors ambulants munten parades a les places del barri. És un dels clàssics de Madrid en diumenge, anar al Rastro i aprofitar-ho per esmorzar i/o dinar de canyes, tapes i racions. I així ho hem fet! A l'enllaç de més amunt hi trobareu la història del Rastro, que data del segle XV, és interessant. Hi ha moltes dades, fotos antigues i modernes, un plànol, curiositats, etc.

Després hem anat cap al teatre, avui la funció era a les 6 de la tarda i estàvem citats a les 4. Hem fet proves de línies i un petit assaig sense problema i ho hem deixat tot a punt per la funció. Comencem, primer segon de l'espectacle, obro els instruments que obren el tema, guitarra i violoncel, pujo els volums i... merda!! No he pujat ni la meitat del recorregut del violoncel i apareix un acople sobre els 7 o 8 kHz, tan a fora com als monitors. Vaig obrint la resta de canals ja que van entrant més instruments i intento treure l'acople, treballant sobre una zona més àmplia de la que em penso que és per assegurar que el trec. Després en Marc m'ha confirmat que eren els 8000, durant el bolo ell té obert l'Smaart a monitors. La senyal de l'acople és molt alta perquè baixo molt l'equalitzador i persisteix. El baixo més, se'n va però no del tot i em passo la resta del bolo amb el dit pendent del canal. I a monitors el mateix. És increïble! Quan s'acaba el bolo ens quedem en Marc, els tècnics de so del teatre i jo per mirar què ha passat. Carreguem les sessions d'ahir a les taules per començar sense els canvis que hi hem fet avui, posem els micros en la posició inicial de l'espectacle, obrim els canals i... res de res. Pugem més els volums i tampoc s'enganxa res. Per si les mosques canviem la petaca i la provem. Tot sembla correcte. Si algun tècnic té alguna explicació que me la digui. No hem passat gaire gust avui fent el bolo.

Arribant a l'apartament deixem el tema de banda, sopem, en Marc fa una rentadorada i jo faig el post. Demà tenim lliure, els dilluns no hi ha funció. Apa, bona nit!

10è-Una imatge val més que mil paraules

2011-12-18T02:38:00.004+01:00

17/12/11

Tercera funció. Després, unes canyes que han acabat amb raciones i més canyes en alguns dels incomptables bars del centre de Madrid. Bona nit.

9è-Xerrada, polir detalls, ensurts i segona funció

2011-12-17T14:11:00.004+01:00

16/12/11

Després de l'estrena tot es veu més tranquil. Els nervis i la tensió de la primera nit s'han esvaït -sortir de festa després de la funció hi va ajudar-, i avui tocava polir detallets que no van estar prou bé el primer dia. Per això la María ha fet una xerrada a l'escenari amb músics, bailaores i tècnics per parlar-ne. Aquesta dona está en tot. Sempre es graven les funcions amb vídeo i després ella ho repassa.

I després de la xerradeta hem començat un assaig fins que els motorets de les línies penjants s'han desquadrat i hem hagut de parar una estoneta per reconfigurar-los. Es veu que si es treu la corrent quan es tornen a engegar els motors fan un reset i s'han de tornar a ajustar. 18 motorets, aviat està dit. He vist algunes cares de preocupació... Quan s'han ajustat de nou hem continuat l'assaig, però només per repassar parts concretes de l'espectacle. Tampoc hi havia més temps, s'acostava l'hora d'obrir sala, a 2/4 de 8. Les funcions són a les 8 i duren 1 hora i 10 minuts.

Caminar pels camerinos amb una càmera a la mà i trobar-te a l'Ismael és sentir venga kiyo, sácame una fotica. Aquesta vegada ha estat amb en Marc.

Avui la funció ha estat bé. Amb la concentració i la calma necessàries, les que no es van tenir prou ahir. Tot estava més a lloc i personalment crec que ha sonat millor que la primera nit. Ja sol passar. Demà més.

8è-L'estrena

2011-12-16T13:49:00.007+01:00

15/12/11

I finalment ha arribat el dia de l'estrena. Quan entro al teatre a quarts de 4 de la tarda em trobo l'Edu, en Pablo i en Juanma enllestint els pesos que porten els cables dels motors. Tic tac tic tac... el marge de temps es comença a fer petit i les sensacions de pressió i pressa es fan grans.

Després d'un repàs del so amb els músics fem un altre assaig i a quarts de 8, després de pujar la taula de llums des de la platea -on ha estat durant el muntatge-al control i de veure a l'Edu finalment satisfet amb tots els seus motorets funcionant a tuti pleni s'obren les portes al públic. És el moment d'anar amb en Pau a fer una canyeta abans de la funció.

La funció de l'estrena, la primera de 13, no ha estat del tot malament. Tanmateix la sensació és que tothom hi ha posat ganes i força però potser, i és una opinió meva a partir de la percepció que he tingut des del control, ha faltat un punt de concentració i tranquilitat. Al final, aplaudiments, crits, ovació.

I després de la funció, pica pica en un dels salons del teatre. Des de la balconada tenim una bona perspectiva de la Plaza de Santa Ana.

La cosa s'ha anat animant i acabem -bailaores i alguns tècnics, com de costum- en El Burladero, un garito d'índole torera i folklòrica... Avui és l'últim dia de la Clara com a treballadora de producció de la Compañía, i és clar, la festa pren una connotació especial.

Ole, ole y ole!!!

7è-quasi a punt (però no encara)

2011-12-14T23:26:00.004+01:00

14/12/11

Posar els micros de terra, enganxar-los i marcar-los amb cinta fluorescent, preparar els de la bateria, repassar els 10 inalàmbrics, reubicar algun sidefill i alguna antena de pala dels sistemes inalàmbrics, preparar-ho tot per l'ajustament del sistema (micro d'anàlisi, cable molt llarg per anar del segon pis a on tinc el control fins a la platea, l'Smaart -el programa d'anàlisi-), pensar en no deixar-nos res... D'1 a 2 del migdia és l'hora que tenim assignada els de so per fer el soroll que volguem, per ajustar l'equip i els monitors. A quarts d'1 ha arribat en Jordi, un amic de Mallorca que estudia a Madrid. Ve a veure'm i a veure com faig l'ajustament del sistema, ja que també està posat en el ram.

Pujar i baixar escales, resituar el micro d'anàlisi en diferents punts de la platea i del segon pis per ajustar els 6 altaveus del sistema principal, els 2 frontifills i els 2 subgreus. A quarts de 3 hem parat per anar a dinar, amb l'equip quasi ajustat. Faltaven alguns detalls per fer havent dinat. Sí, havent dinat, com si la sang pogués marxar de l'estòmac per pujar al cap... ai, que il.lusos!

Avui ens ha vingut a veure en Jordi, el mànager. No sé a qui devia estar resant... potser al sant o santa responsable de portar públic al teatre, qui ho sap! Al seu costat l'Edu, amb cara de posseït i de cansat, i és que avui ha tingut un marron dels grossos amb els 18 motorets de les línies que explicava ahir. No funcionaven com havien de funcionar i s'han liat algunes de les bobines de cables que porten cada un. Al final tot s'ha arreglat i ha respirat tranquil. Ufffffff!!!

Durant el dia en Pau ha anat programant la taula de llums, des de la platea, com es fa habitualment en els muntatges, per treballar millor. Demà abans de l'estrena la pujaran a dalt al control de llums.. Ahir van plegar a les 12 de la nit d'enfocar però encara no ho té tot llest. Avui ha estat enfocant algunes coses més i segurament també es quedarà fins tard a acabar-ho.

A les 5 de la tarda han anat arribant els músics per fer les proves de so, a les 7 hem fet una pausa -no pas els de maquinària- i a quarts de 8 hem començat un assaig que s'ha allargat fins a quarts d'11.

Quasibé les 11 de la nit. En Marc i jo hem acabat per avui, però maquinària -en Juanma i l'Edu- i regiduria -en Pablo-, encara tenen una mica de feina. Deu n'hi do les cares que fan tots plegats davant de l'entrada d'artistes i personal, tot fent una cigarreta.

6è-entrem al Teatro Español

2011-12-13T22:55:00.005+01:00

13/12/11

9 del matí. Arribem al Teatro Español, a la Plaza de Santa Ana, per començar el muntage d'Utopía. Minuts més tard arriba el camió, marxa enrere, enmig de balcons, cotxes, senyals i àvies sense por. I es comença la descàrrega de les maletes amb el vestuari, el terra acústic, els tamborets, els motorets de les línies penjants, etc.

Aquest teatre és un dels històrics de Madrid. El seus inicis es remunten al 1565 com a corral de comèdies i s'ha mantingut al mateix lloc fins al dia d'avui. Un dia dedicaré tot un post amb fotos només del teatre, els seus interiors i exteriors. De moment aquesta és la foto de l'escenari vist des de la platea i des de l'entrada en diferents moments del muntatge.

Els primers marrons han estat per col.locar la part principal del sistema d'àudio on havien d'anar uns focos al terra i inquibir-lo quasi al mil.límetre entre la paret i les fustes del terra acústic a boca d'escenari. Però entre les mesures d'en Pau i els moviments amb més o menys manya que hem fet dels altaveus ho hem aconseguit. Ara veig que no he fet cap foto de com ha quedat... Us haureu d'esperar a futurs dies per veure-ho, si és que a algú li interessa, és clar!

L'Edu i els seus motorets. A l'espectacle hi ha unes línies que dibuixen uns traços a l'espai. Aquestes línies van suspeses d'uns quants petits motorets que fan que puguin, baixin i es puguin dibuixar formes. Els motorets reben instruccions via dmx (el sistema de comunicació des de la taula de llums als diferents tipus de focos). Quan se sent renegar a l'Edu és que algun motoret no ha fet el que s'esperava d'ell...

Pel que fa al so ha estat un dia tranquil, hem explicat als del teatre com havia d'anar tot plegat -els canals, els monitors, com volia el sistema d'àudio, etc.- i ells ho han anat muntant. Al final del dia l'objectiu era que tot anés i així ha estat. Alguns us preguntareu: tot un dia per fer això? Doncs sí... Certament que en un matí es podria arribar a fer tot, però en un escenari on s'ha de conviure amb maquinària -descarregar i posar el terra ja porta una hora i mitja- i llums -totes les barres es van baixant i pujant durant la major part del primer dia per muntar-los i cablejar-los- alenteix el procés. A més, en un teatre el ritme de treball no és precisament de rock'n'roll, tot va al seu temps, sense estressar-se. Per això existeix el dia de muntatge. I la veritat és que és un luxe fer-ho així.

Demà al matí seguim. Tornant del teatre cap a l'apartament -uns 15 minuts caminant tranquilament- hem passat per la Plaza Mayor, amb els seus llums de Nadal.

5è-A l'Ajuntament de Madrid (II)

2011-12-13T01:29:00.006+01:00

12/12/11 Gala d'Altadis

I després de la jornada de muntatge i ajustaments d'ahir, avui ha estat el torn de l'event. Sopar dels 375 anys d'Altadis, al final del qual la Compañía María Pagés hi actuava 20 minuts. A la tarda hem fet les proves de so. Jo em pensava que la reverb llarguíssima de l'espai -com explicava ahir- era el somni de tot flamenco, que sempre volen temps molt llargs, però més que el somni s'ha convertit en el seu malson. Instrument per instrument la cosa encara s'aguantava, però tots junts més el taconeo i les palmas... no us ho podeu pas imaginar! Per sort l'equip estava molt ben ajustat i tallant greus i controlant els volums de cada canal la cosa no arribava a ser dimoníaca però sí del purgatori.

Cap a les 7 de la tarda vam acabar l'assaig. L'actuació no era fins a les 11 de la nit. O sigui que anem a donar una volta, entrem en un bar per fer unes canyes i ens trobem que a quarts de 9 ja estem sopant, com qui no vol la cosa: que si unes racions, que si les tapes de les birres, que si unes hamburgueses. Feina feta no fa estorb.

Tornem ben tips i comprovem que han portat menjar als camerinos del que estan menjant els convidats al sopar. Casum l'olla!

Dono una volteta pels camerinos i en faig algunes fotos. Que consti que és el mateix Ismael el que ha dit que pengés la foto on surt en calçotets, eh?

L'espai monumental -amb el sostre de vidre- i la il.luminació donen per prendre unes bones imatges.

I finalment arriba el moment de l'actuació. Respecte les proves han desplaçat el control de so a un lateral i a darrera del tot, així són els events. Pràcticament no tinc cap referència del que està passant sinó fos per una petita escolta que m'han posat davant, en mono, almenys així puc tenir noció de la relació de volums. L'assistència l'ha fet en Miguel Torroja, que també ha fet la producció tècnica de so de l'event. El teníem conegut d'haver coïncidit en d'altres bolos amb Bebo Baldés, l'Aute i algun més.

Demà entrem al Teatro Español a començar el muntatge per les funcions d'Utopía que farem del 15 al 30.

4rt-A l'Ajuntament de Madrid (I)

2011-12-12T12:44:00.005+01:00

11/12/11 muntatge event d'Altadis

Fa poc que l'Ajuntament de Madrid s'ha traslladat al Palacio de Cibeles, fins el 2011 anomenat Palacio de Comunicaciones. Demà a la nit hi tindrà lloc una gala d'Altadis, la tabacalera, i amb la Compañía María Pagés hi farem una petita actuació de 20 minutets. Avui hi hem anat a fer el muntatge del terra acústic, supervisar les llums i el so, enfocar les llums i fer els ajustaments necessaris pel so, ja que demà no estarà permès fer soroll fins a la prova de so. I ves per on l'Ajuntament es troba a la Plaça de la Cibeles. Ja ho veus! En dos dies ja hi hem passat dues vegades per allà, ahir a la nit després de la victòria del Barça i avui per anar a treballar.

Després de dinar a l'apartament hem anat cap al Palacio de Cibeles. Hi hem arribat a les 4 de la tarda. Ja sabíem que el lloc no era el millor espai per amplificar so, i quan hi hem arribat ho hem constatat. El temps de reverberació és llarguíssim, més 5 de segons el que és ben apreciable i alguns més la remor que encara queda per l'aire. Com en tot muntatge d'un event, l'activitat bull per totes bandes i tot es va muntant simultàniament.

Als controls de FOH i monitors hi tenim taules Avid D-Show (les antigues Digidesing), una taula de la que m'hi acabaré de fer amiga a base de trobarla i aprendre com va.

Muntatge del sistema d'àudio (Adamson), en Pau dirigint l'enfoc des de l'escenari i en Pablo fent... fent... no sé, alguna cosa!

En una de les parets s'hi fa mapping i durant el vespre han anat fent proves i ajustaments.

Després de 8 hores de ser allà, la major part del temps esperant i esperant i només de tant en tant podent fer alguna cosa, hem sortit. El dia ha acabat, de nou a l'apartament, sopant a la 1 de la nit. Les dues últimes fotos, en Marc a la zona de fumadors -enganxat a una finestra- i jo a la cuina, arròs de verdures i xampinyons. Ummmmmm!!!

3r-Si ens aixequem ben ben tard...

2011-12-11T01:42:00.004+01:00

10/12/11 dia de festa

... doncs haurem dormit i descansat prou després de les 21 hores desperts d'ahir. Au! I això ha estat perquè avui teníem festa després del bolo d'ahir i abans del muntatge de demà diumenge. El nostre dia, amb en Marc, ha començat tocades la 1 del migdia. Cap a les 2 hem anat a dinar en un italià. Que bo, per favoooorrr!!! I després hem decidit que ja n'hi havia prou d'anar a menjar fora, que ens passarem molts dies a Madrid i que valia la pena omplir la nevera de l'apartament, o sigui que hem anat a comprar. I quina fred que feia!! Uns 3 graus. O sigui que hem tornat cap a "casa" i hem fet una mica més el gos.

Però sens dubte l'esdeveniment del dia ha estat el Madrid-Barça. Haguéssim pogut anar-lo a veure en algun bar, amb tot l'ambient propi d'un clàssic, en aquest cas en camp contrari, però ens ha fet realment molta mandra. O sigui que l'hem vist a l'apartament. Abans hem fet una mica d'avantmatx amb Telemadrid però ens hem cansat dels comentaristes. El meu cunyat ja m'ho deia al Facebook, no els facis cas!

Després del partit hem decidit anar a fer un treball de camp a La Cibeles, una oportunitat així no es té cada dia. L'ambient era bastant tranquil. La deesa estava engabiada mentres els cotxes anaven passant el seu voltant i una riuada de gent tornava del partit amb més aviat males cares. Però també hi havia un altre tipus de gent. Poquets, però contents. Vestien samarretes blaugrana i algunes agoserades s'atrevien a cantar i cridar. Els insults i comentaris d'alguns vianants no els reproduiré. En fi, intento que el futbol no em tregui la son i tot i que m'excita bastant i m'altera l'estat nerviós em continuo negant a que domini les meves emocions, per bé o per mal. Però ara mateix estic tant content! Bona nit.

2n-Si ens aixequem ben ben d'hora i anem a dormir tard...

2011-12-10T18:57:00.008+01:00

9/12/11 Madrid/Torrelodones

...doncs acabarem fets pols. 7 del matí, toca el despertador a l'apartament de la Calle Mancebos, al barri de La Latina de Madrid. Renoi quina mandra! A les 8:15 hem quedat amb en Pau, en Pablo i l'Edu a la oficina de la Compañía María Pagés al carrer d'Hortaleza per anar cap a Torrelodones, on avui tenim bolo. Amb en Marc agafem el metro, encara no controlem massa les distàncies i volem tenim temps per esmorzar una miqueta. Trobem una cafeteria oberta a la Gran Vía. Ni que parli poc a poc el castella m'acaben d'entendre del tot. Són immigrants i el concepte "mini de queso" no el tenen al xip. De fet no fan entrepans, només empanades. Ho trobo molt apropiat. De les quatre coses que he demanat per tots dos només n'han entès una a la primera.

Arribem a Torrelodones abans de les 9, just per fer un cafè -en Juanma també hi arriba, l'Edu vindrà més tard, ha tingut algun problema amb els llençols...- i entrar al Teatro Bulevar de la Casa de Cultura, on em trobo amb en Felipe, en Juanito, en Fernando, en Julio... als que vaig conéixer l'any passat quan vam anar-hi a preparar Mirada. Comencem el muntage per fer Utopía. L'espai és més petit que de costum i hi ha menys mitjans tècnics dels que es demanen habitualment, però és el teatre on la Compañía n'és resident. De taula tinc la Roland V-Mixer del teatre i en Marc una Yamaha M7 que s'ha llogat.

Després de les proves de so i l'assaig arriba l'hora de la funció, a les 8 de la tarda.

Quan s'acaba, a quarts de deu, comencem el desmuntatge. Amb la María es comenten algunes cosetes i la Rocío i la Clara posen per mi. Jo faig una mica de comèdia amb els filtres -no, tranquils que no em passo pas a llums-.

Cap a les 12 de la nit ja tornem a ser a Madrid, caminant cap al barri de Lavapiés per anar a menjar alguna cosa. Finalment a quarts d'una comencem a sopar, quina gana que teníem! Després del sopar anem a fer una copa al Travelling Bar, per on viu en Pau. Amb en Marc tornem cap a l'apartament. Quatre de la matinada, anem a dormir. 21 hores des de que ens hem aixecat. No està malament per ser el primer dia a Madrid. Demà tenim festa. Fantàstic!

El primer dia d'uns quants

2011-12-08T12:49:00.005+01:00

8/12/11

Fa sol a Bescanó, al carrer, ara al migdia, s'hi està francament bé. Continuo sense línia al pis i per tant sense internet. Al segle XXI és un escàndol que l'empresa que més guanya de l'Estat sigui incapaç i ineficaç en posar una línia nova. Torno a estar en alguna zona wifi, com les darreres setmanes (i van...). Estic a punt de marxa cap a Madrid, on hi passaré el que resta de mes. Amb la Compañía María Pagés farem un bolo a Torrelodones, on la Compañía n'és resident Després participarem en un event d'una altra empresa que mou molts diners i que facilita a la gent que pugui emmalaltir i fins i tot morir (Altadis, la tabacalera; això sí, la gent ho fa lliurement, és un plaer fumar, no dic que no) i finalment anirem cap al Teatro Español, on farem funcions d'Utopía, el darrer espectacle de la Compañía, de dimarts a diumenge a partir del dia 15 i fins el dia 30.

No sé si escriuré cada dia o cada uns pocs dies, però sí que la intenció és anar-ho fent sovint per explicar no només el que passa als bolos sinó tot allò que girarà al voltant de l'estada i del que ja d'entrada sé que viuré allà: el Madrid-Barça, el dia a dia a la ciutat, la nit de Nadal (el que allà en diuen Nochebuena), el dia de Nadal, etc... Això sí, per St. Esteve, com que és dilluns i no fem funció, espero fer una escapada a Figueres i l'Escala per estar unes horetes amb la família.

Doncs vinga, que comenci tot plegat!!!

La Bella Dorment del bosc-Temporada Alta

2011-12-05T20:16:00.006+01:00

4/12/12 Girona

He anat a fer de substitut d'en Dani Fradera (gràcies pel bolo) a la Bella Dorment del bosc, un espectacle infantil de Projecte Galilei que s'ha fet al Centre Cultural de la Mercè de Girona dins del Festival Temporada Alta. Músics excel.lents (Dani Espasa -piano, teclat acordió-, Oriol Aymat -violoncel, serra, acordió-, Roman Gottwald -violí, acordió, serra- i Xavi Lloses -teclats i acordió-), Maura Morales i Xisco Segura -intèrprets-, un bon i simpàtic equip tècnic (Anna Espunya -llums-, Sara Manzano -coordinació-) i Josep Galindo a la direcció i Pablo Ley a la dramatúrgia. Vaja, quanta gent que he conegut de cop, menys amb en Xavi, no havia treballat mai amb cap d'ells.

El dissabte vam fer el muntatge, proves de so i un assaig i el diumenge un segon assaig i la funcio.

El material abans de començar el muntatge, reunió tècnica amb en Xavi Masó -cap tècnic del festival-, l'Anna, la Sara, en Josep -de la companyia- i l'Andreu i en Cobos de Nord.

Moments importants del dia, el dinar i, pels pobres fumadors -ai senyor...!-. un moment d'esbarjo. Molta gent treballant, personal del Festival, com de Nord i de Link: en Rai, en Jordi, l'Andreu, en Cobos, en Ramon, etc...

L'espectacle em va agradar. La part musical em va encantar. I també el missatge de fons. La pedagogia per la Pau, a través de reflexions sobre el segle XX, en aquests temps que corren, és molt necessària.

L'Anna i la Sara abans de començar la funció i algunes fotos de la mateixa.

L'anècdota és que el diumenge amb vaig aixecar marejat, vomitant, sense esma, sense poder menjar ni amb prou feines beure res i havent d'anar a tirar funció... Però un es va armar de no sé quina força, va agafar el cotxe, se'n va anar cap a Girona i vinga, pit i collons! Entre estirar-se una mica per terra, la camamilla que em van portar l'Anna i la Sara, concentrar-se i voler estar bé doncs es va tirar endavant. És clar que sí! Au!

Flamenco y Poesía (MP)-Alacant

2011-12-02T00:31:00.005+01:00

1/12/11

Una altre bolo llampec: viatjar la tarda anterior, entrar a la sala de l'Obra Cultural de la CAM a Alacant a les 9 del matí, a les 17 fer proves de so, a les 18 assaig fins a les 19:30, a les 21:00 l'actuació i a les 24:00 arribar a l'hotel. Dormir i agafar el tren per tornar cap a casa.

Em penso que fins el dia d'avui ha estat el bolo més curiós pel que fa al lloc que he fet amb la Compañía María Pagés. No era un teatre pròpiament dit, sinó una sala d'actes amb poc aforament i amb un escenari amb unes certes limitacions d'espai lateral i d'alçada. Del terra de 12x12 metres que portem n'hem pogut muntar 11x8, suficient per aquest espectacle, en el que faig monitors des de la taula de FOH i per tant tot espai més petit que de costum m'afavoreix pel so. En aquesta ocasió la taula de so era un Innovason, de la que en absolut me'n faré fan incondicional. Fa temps n'havia fet anar alguna de més senzilla, però aquesta tampoc m'ha convençut.

Aquestes tres fotos es podrien dir: Un hombre un cigarro (Juanma el maqui), Un hombre dos calcetines (Ruben en el camerino) i Un hombre una guitarra (Fyty a 10 minutos de empezar).

I aquestes: Un hombre se rocía el pelo (Ismael poniéndose guapo), Una mujer pasa por ahí (Clara, de producción), Una mujer sale con la espalda mojada (sin comentarios).

El catering va estar molt bé aquesta vegada -quasi mai ja passa això-. I és clar, és on hi havia més gent pul.lulant tota l'estona. I com que l'espai dels camerinos era més aviat justet, tot plegat feia una mica la impressió del Camerino dels germans Marx, amb uns menjant, d'altres xerrant, una noia acabant de planxar el vestuari al fons, d'altres canviant-se...

Un altre home mullant-se al cabell, però tot possible glamour se'n va en orris per l'entorn on ho fa... La foto parla per sí sola. Per cert, avui he après una paraula nova d'aquest noi, en José Antonio, de Córdoba: jardalazo ( pronunciat hardalassssso). Vol dir cop, caiguda per terra.

En Pau amb cara de mitja pena: al seu vell ordinador se li està acabant la vida. I a sobre li ha caigut per terra. Serà determinant aquest accident? I jo assegut a la taula esperant per començar. He amagat el micro de l'Smaart entre cametes per saber amb precisió -almenys els primers minuts del bolo- què està passant a l'escenari. Al cap de cinc minuts de començar el tanco, tot va bé. El control es troba a dalt de l'amfiteatre, lluny, amb el sostre baix. Res a veure el so que arriba del que hi ha a la platea.

El món del gobo, la plantilla foradada que es posa en algus focus per fer dibuixos al terra o les parets.

I un dels moments bons d'un bolo, a punt de tancar la porta del camió, amb en Jean Paul, el camioner, amb unes ganes boges de fotre el camp cap a Madrid. Demà al matí ha de ser a Torrelodones per descarregar i poder començar el muntatge pels assajos d'Utopía durant la setmana i el bolo que farem el dia 9.

Autorretrato (MP)-Bilbao

2011-11-30T21:25:00.006+01:00

25 i 26/11/11 Teatro Arriaga Antzokia

Bilbao... Hi havia anat de bolo o amb Nut o amb Casa Rusa fa uns quants anys, i no recordo pràcticament res... Ara que hi he tornat amb la Compañía María Pagés hi he anat com qui va per primera vegada a un lloc. I de bolo, el que vol dir que no tindràs temps de fer massa res. Llevat d'endrapar alguns pintxos, vinets i birres. Perquè com a mínim hem de menjar a l'hora dels àpats, per tant la part gastronòmica sempre sol estar més que coberta. I amb algun homenatge dels que a vegades ens fem inclòs.

Al Teatre Arriaga s'hi respira bon rotllo. I això té conseqüències positives en tot el que es fa. De so vam tenir l'assistència de l'Antxon (eskerrik asko!), amb qui vam fer el muntatge i amb qui vam solucionar els problemes que vam tenir amb la microfonia inalàmbrica. I és que o els sistemes són molt bons o no sempre es pot garantir una bona transmissió, neta i de qualitat.

El dia de muntatge va començar amb la descàrrega del camió. Tot el material va pujar a l'escenari, al segon pis del teatre, amb el montacàrregues. I un cop a dalt, es va muntar el terra, els marcs dels quadres, els miralls... i poca cosa més. L'escenografia d'Autorretrato és força senzilla. Els marcs porten uns llums incorporats a darrera, per il.luminar les cares de qui s'hi posa al darrera. I ja parlant de microfonia, un dels miralls porta un micro inalàmbric per captar uns cops de peu en un moment concret de l'espectacle. La resta, els taburets habituals, els micros de terra, la microfonia inalàmbrica pels instruments i les veus, els 5 sidefills per costat entre cametes per cobrir bé els 12x12 metres que fa el terra i els 4 monitors de terra de reforç en algun punt en concret.

El teatre des de l'escenari, amb en Juama fent alguna cosa de maquinària i en Pablo: ¿puedo ponerme, puedo? ¡oh, gracias! voy a salir en kurtiblog -així li diuen a kurtibolos alguns-.

¿Cómoooooo?, exclama en Juanma. ¿!¿!Un único taburete que pinta Pablo y le sacas una foto?!?! Venga, que me pongo yo, ¡que esto no pueder ser! Ja ho veieu, una gran família.

I a la nit fem allò que de tant en tant està bé fer però que porta els seus perills associats: entrar en un restaurant tard, que et proposin portar-te alguns plats al gust del xef, no parlar de preu i tu dir que sí. Doncs vingaaaaaaaaa, que comenci la festa!!!! Vinet a la barra per esperar i cap a la taula: pisto, chipirones, ampolla de vi tamany Bilbao, rap, chuletón de vedella, etc... I de postres un minitonic, que he de dir que va ser el meu primer gintonic de tota la meva vida. Sí, de debò! Quan bevia combinats, a l'època universitària -res, fa quatre dies...-, això dels gintonics no es portava massa. I la foto final, en Pablo ensenyant, com un trofeu, l'ampolla que de vi. El compte va pujar, però per la qualitat i quantitat, no va ser massa escandalós. I a sobre vam anar a dormir satisfets.

I a l'endemà, proves de so, assaig general i funció. Aquestes són fotos de les dues funcions que vam fer.

I després de la primera funció, cap a menjar pintxos i racions en algun bareto, com no! En Pau fa cara d'estar content, eh?

Una de les coses grans d'aquesta vida és poder anar pel món i tenir coneguts, col.legues, amics amb qui et retrobes després d'un temps i sentir-te acollit i molt a gust. A la Maria la vam conéixer a Moscou a finals de juny. Va ser una de les simpàtiques traductores russes que vam tenir quan vam fer Autorretrato a la capital russa. Ens va comentar que el seu company era de Bilbao i que hi solia anar de tant en tant. I ves per on la Maria ja viu al País Basc. I és així com vam quedar amb ella i amb l'Eneko, a qui vam tenir el plaer de conéixer. I amb ells vam estar fent uns vins i unes birres per Somera, un dels carrers neuràlgics de la nit a la ciutat. Gràcies pel vostre bon rotllo!!!

Marxo de Bilbao amb un bon gust de boca i un bon record. Agur!

Buena Vista Social Club amb Omara Portuondo-St. Cugat

2011-11-21T18:50:00.004+01:00

19/11/11

Ya tu sabes...!!! Doncs això. Clàssics cubans, grans temes de tota la vida, músics boníssims, alguns de veterans (el grup viatja amb metge i tot), d'altres de joves. Buena Vista Social Club, amb Omara Portuondo al capdavant, aguantant amb dignitat al davant de l'escenari. Durant una època em flipava bastant la música Cubana, sobretot durant els anys que tocava amb la Selva Big Band, a la dècada dels 90, amb la que vam fer algunes minigires per aquesta illa del Carib. Ara senzillament m'agrada, i com em passa amb d'altres músiques, haig de veure coses molt bones perquè em flipin. Com per exemple algun dels solos estratosfèrics que es va marcar el pianista.

El bolo era amb BTM i en el Teatre-Auditori de St. Cugat. Hi hem anat amb en Rai, amb qui tan dinant com sopant hem mantingut unes converses que han ratllat la filopsicoacústica... ha ha ha!! Com són els tècnics de so, sempre xerrant i xerrant de so.

El bolo ha estat una bassa d'oli, fàcil, sense problemes. A l'escenari han muntat un parell de grades per públic. Les persones que hi han estat hauran tingut una visió diferent d'una actuacio. També a nivell de so, perquè la sensació des de l'escenari no té res a veure amb la que experimentes quan estàs assegut en un pati de butaques.

Quasi dues hores d'actuació amb, com no, èxtasi col.lectiu en alguns moments i sobretot al final, amb remenaments de malucs a tort i a dret. Quina visió que tenia des de la taula de FOH!

De visita a la gravació d'Espècies per catalogar

2011-11-16T19:12:00.006+01:00

15/11/11

Avui he anat de visita als estudis 44.1, on Els Amics de les Art s van començar a gravar la setmana passada Espècies per catalogar, el nou cd que sortirà al mes de febrer i que estan produïnt juntament amb Ferran Conangla, a qui vaig tenir el plaer de conéixer quan va fer el màstering del nou cd de l'Orchestra Fireluche, D'un llonguet un pa de quilo, que va sortir la setmana passada al mercat.

I m'hi vaig sentir tant a gust i em va agradar tant el que vaig sentir que m'hi vaig acabar quedant tot el dia. La setmana passada van gravar les bateries i els baixos i aquesta hauran fet els pianos i hauran començat amb els teclats, guitarres, d'altres instruments i algunes veus. I a partir de la setmana canviaran d'estudi per continuar la gravació a Barcelona.

Pinta molt bé aquest disc!

En Ferran Conangla a la taula mentres en Dani és a la peixera gravant algun piano sota la mirada (potser millor dir sota l'orella) d'en Ferran i l'Eduard.

Un parell fent una de les activitats preferides en els temps morts o quan algú altre grava: jugar!

O editar vídeos.

Aquests són els dos vídeos que han penjat fins ara sobre la gravació a l'estudi, més info a www.elsamicsdelesarts.cat

Un privilegi pels sentits-L'Orchestra Fireluche a Girona

2011-11-14T12:11:00.009+01:00

12/11/11 Auditori de Girona

He sucumbit una vegada més a la inefabilitat del públic pel seu veredicte positiu sobre el so del concert de presentació del cd D'un llonguet un pa de quilo, acabat de sortir del forn, mai més ben dit! Unes proves no especialment fàcils per l'acústica de la Sala de Cambra (excel.lent per formats acústics però no per amplificats) i els Fires preocupats per la bola que tenien a l'escenari (amb el públic sempre millora...) no convidaven a l'optimisme. Però, com una mica ja m'esperava, tampoc cal exagerar, eh? no va ser així. I si hi sumo l'estímul sensorial i emocional de la música i l'amistat de l'Orchestra Fireluche fa que em rendeixi una vegada més i romangui absort sense condicions en aquest seu univers particular, una mena de Nirvana on el que compta és transmetre, comunicar i ser feliç.

A la tarda, just abans de les proves es van dedicar a embolicar els llonguets que havien portat pel públic i a posar-los a cada una de les butaques de la sala. Quina imatge tan bucòlica la Montse repartint-los amb aquest cistellàs!

Després de les proves de so, mentres a fora es preparava la paradeta de cd's, xapes i altres, en Carles -tècnic de llums- tenia ganes d'experimentar amb l'arpa invisible, mentres en Jaume -el regidor- s'ho mirava. Abans en Dani -tècnic de so- havia extenuat una de les maquinetes de música, concretament la de la música de la Pantera Rosa. Després del concert en Gotard -tècnic de so-i en Carles van interpretar una peça als pianets. Ai, que esteu quedant atrapats a l'univers de la Fireluche... Per cert, moltes gràcies per la vostra feina (incloent en Jordi, el cap tècnic), com sempre ha estat un plaer passar per l'Auditori.

Els camerinos bullien d'excitació i disbauxa i les noies havien de fer esforços de concentració per maquillar-se...

I quan les llums de la sala es van apagar i els músics van sortir a l'escenari van començar a sonar les melodies, primer amb una certa dificultat i nerviosisme, però de mica en mica la cosa va anar fluïnt cap a més i a millor.

Al final, èxit rotund, amb forts aplaudiments i crits de les 400 persones (molts d'incondicionals que omplien la Sala de Cambra. Una bona presentació, una gran nit.

Roots Runners Band, Girona

2011-11-13T13:54:00.003+01:00

10/11/11 Sala Cache

Reggae music for ever! Nou concert dels Roots Runners Band, aquesta vegada a la Sala Cache de Girona (Cloë). No massa gent -després de barraques ja se sap..., i si a sobre La Pegatina actua a la Tourmix...-, però bona música i bon ambient.

Entrar a la Cache vol dir trobar-me bons amics i colegues, com l'Edu Mató i l'Albert Bravo. I si a sobre el tècnic de la sala és l'Albert Guisset, escolta, ja podem tirar cohets. Conegut de l'època que va coïncidir a BTM, em va fer l'assistència. No vaig abusar d'ell, ho prometo!

Les inscripcions a la taula ho delaten tot. I la foto dels tres Alberts. Algú ha dit por?

Sort que per allà hi havia l'Àlex punxant reggae abans de començar l'actuació.

I aquí tenim a en Marc, company de fatigues flamenques, que va venir a fer un canvi de registre musical. I en Guisset i en Bravo fent una mica més el tonto. No, si aborrir-nos no ens aborrirem pas!

I comença el grup, tribut a el gran Bob Marley.

Anar a dormir després d'una sessió de reggae és collonut! Pau a l'esperit! One love!

Flamenco y Poesía (MP)-Múrcia

2011-11-13T13:08:00.005+01:00

8/11/11

Vist i no vist. Bolo llampec al recentment reobert Teatro Circo de Múrcia, un espai centenari molt bufó però amb una acústica molt dolenta, a l'espera que facin un tractament adequat. Es tractava d'una gala benèfica pels afectats del terratrèmol de Lorca dins de la XVIII Cumbre Flamenca de l'Obra Social de la CAM. Hi vaig arribar el dilluns 7 a la nit, dimarts al matí entràvem a fer el muntatge, havent dinat vam fer les proves. Després l'assaig, funció, recollir i al dia següent cap a casa. Al tractar-se d'un espectacle amb menys músics, bailaores i poca escenografía es fa així, no com els altres de la Compañía, que requereixen un dia de muntatge. No havia fet mai aquest espectacle. A Flamenco y Poesía es "ballen" poemes de grans autors com Antonio Machado, Jose Saramago, Miguel Hernández, Federico García Lorca, Ben-Sahl i d'altres d'anònims.

I no massa més a explicar. El trajecte Múrcia-Girona amb el Talgo dura 8 hores, un temps preciós per desconnectar, llegir, fins i tot estudiar o no fer res de res. Anem tant atrafegats per la vida que a vegades situacions com aquesta ens fan adonar que els amos del nostre temps hauríem de ser més nosaltres i no les circumstàncies.

Muntant el terra, en Pau al control de llums i so i un parell de fotos de l'espai.

Algunes fotos de l'actuació i el sopar de canyes i tapes al bar de davant del teatre, foto de família dels bailaores.

Flamenco y Poesía (MP)-Murcia (cast)

2011-11-13T12:00:00.003+01:00

8/11/11

Visto y no visto. Bolo relámpago en el recientemente reabierto Teatro Circo de Murcia, un espacio centenario muy mono pero con una acústica muy mala, a la espera que hagan un tratamiento adecuado. Se trataba de una gala benéfica para los afectados del terremoto de Lorca dentro de la XVIII Cumbre Flamenca de la Obra Social de la CAM. Llegué el lunes 7 por la noche, el martes por la mañana empezamos el montaje, después de comer hicimos las pruebas. Más tarde, ensayo, función, recoger y al día siguiente regresar a casa. Al ser un espectáculo con menos músicos, bailaores y poca escenografía se hace así, no como en los otros de la Compañía, que requieren un día de montaje. No había hecho nunco este espectáculo. En Flamenco y Poesía se "bailan" poemas de grandes autores como Antonio Machado, Jose Saramago, Miguel Hernández, Federico García Lorca, Ben-Sahl y otros de anónimos.

Y no mucho más por explicar. El trayecto Murcia-Girona con el Talgo dura 8 horas, un tiempo precioso para desconectar, leer, hasta incluso estudiar o no hacer nada de nada. Vamos tan atareados por la vida que a veces situaciones como esta nos hacen darnos cuenta que los amos de nuestro tiempo tendríamos que ser más nosotros y no las circunstancias.

Montado el suelo, Pau en el control de luces y sonido y un par de fotos del espacio.

Alguns fotos de la actuación y la cena de cañas y tapas en el bar de delante del teatro, foto de familia de los bailaores.

Manel-Balaguer

2011-11-11T13:19:00.006+01:00

5/11/11 Balaguer

Feia unes quants dies que no feia bolo amb Manel, el darrer va ser a mitjans de setembre. I sembla que de moment no en faré més, no hauré de substituïr a cap dels tècnics. Es nota que ve l'hivern i que ja no es solapen bolos.

Aquesta vegada em va tocar anar una mica lluny de casa, a Balaguer, i tornant vaig ensopegar tota la pluja del món. Sort de la Coca-cola, la música, fer el tonto tot sol i cantar a tot drap, perquè la tornada va ser bastant pesada i lenta.

Allà ens vam trobar a la gent de Ready, amb en Riera a FOH i en José Carlos a monitors. Era la festa major i abans nostre va actuar Mine. Després, Antònia Font. Aquests concerts acaben tard, i a Lleida encara més. En les millors previsions d'horaris tenia la innocent esperança d'arribar a fer alguna birra i tancar les barraques de Girona, ja que era l'última nit. Però què vaaaaa!!! Vaig anar cap a casa directament, eren més de les 5, l'hora de tancament. De totes maneres durant l'anterior cap de setmana i entre setmana ja ens hi vam deixar veure alguns dies... o sigui que tampoc va seu greu la cosa, he he he!!

Al camerino i la gentada que omplia el pavelló.

Fotos des de la taula de monitors.

"D'un llonguet un pa de quilo" surt del forn!

2011-11-08T00:36:00.008+01:00

4/11/11 Centre Artesà Tradicionàrius-Barcelona

Primer bolo de presentació del nou CD de l'Orchestra Fireluche, D'un llonguet un pa de quilo, enregistrat i mesclat al Black Pepper Studio de Cornella del Terri el passat mes d'abril.

L'actuació ha tingut lloc al Centre Artesà Tradicionàrius, a Barcelona, una bona arrencada per anar escalfant motors de cares a la presentació a l'Auditori de Girona el proper dissabte 12 de novembre. Em penso que la Sala de Cambra farà molt patxoca...

Fa uns pocs dies l'Orchestra es va concentrar a Osor per acabar de preparar el directe. Aquestes en són les fotos d'aquesta trobada en un ambient d'allò més distès, en contrast amb el que vam viure al CAT l'altre dia, que va ser més aviat de nervis, il.lusió i emoció. Tan distès que alguna aprofitava per fer la migdiada abans de començar la sessió de tarda, a on van assistir alguns avis, àvies i joves del poble.

I les fotos del primer bolo.

I per si algú encara no l'ha vist, aquí teniu el vídeo resum de l'estada a l'estudi.

I la segona i tercera a França, Dunas a Toulon i Perpinyà

2011-10-31T19:54:00.001+01:00

del 19 al 26/10/11

La segona, al Théatre de la Liberté de Toulon, i la tercera i última d'aquesta minigira de Dunas a França que vam començar a Douai, al recentment estrenat Teatre de l'Arxipèlag de Perpinyà. Unes poques fotos i un vídeo, que resumeix el que seria un bolo de Dunas.

La primera de tres a França, Dunas a Douai -cat-

2011-10-20T11:40:00.007+02:00

del 12 al 15/10/11

Ha arribat l'octubre però sembla que la tardor no acaba d'arribar al nostre país. I quan arribem a Douai, a dues hores amb cotxe de París, una ciutat de poc més de 40.000 habitants amb poquíssima animació, a prop de Bèlgica, despertem de la calidesa mediterrània per entrar de cop i sense avís a la tardor. De fet m'agrada notar la fresqueta a la cara, ja era hora!

El que ja no m'entusiasma tant és pagar 4 euros per una canya al bar de l'hotel, casum l'olla! Bienvenues en France, mes amis! I és clar, com que és tard -pel que és tard aquí, o sigui les 9 del vespre-, no tenim massa opció per sopar i acabem fent un menú a l'hotel que acaba siguent de 25€ amb les begudes. Tot s'ha de dir que hem menjat molt bé.

L'endemà comencem el muntatge, que si el terra, que si les llums, que si les teles, que si el so..., vaja, com de costum. En aquesta ocasió estem en un espai curiós, l'Hippodrome de Douai, petit, amb una grada com en semicercle i amb el control a dalt de tot. La sonoritat és bona i la visió que té el públic de l'escenari també. A la segona foto es veu el nou terra que s'ha comprat per a la Compañía María Pagés, tot nou de trinca i transportat sobre rodes, i a davant els rotlles amb el linolium, per cobrir el terra i fer-lo més practicable per la María i en Sidi Larbi.

Sempre hi ha moments curiosos i entranyables, com el d'aquesta foto, on l'Ismael El Gitano, el cantaor, en un moment de descans, aprofita l'escenari per fer una becaïna -un clàssic això de fer la becaina en moments de descans i a on sigui, i també de no trobar-lo quan es reempren l'assaig...- i El Arabi Serghini, el cantant del Marroc, diguent-li alguna cosa que em puc imaginar. Una gran parella aquests dos, algun dia hauria de dedicar tota una entrada a explicar converses seves i anècdotes, i a profunditzar o relativitzar els termes gitano i morito..., riuríeu una estoneta.

Ara fa dos anys que vam estrenar Dunas a Singapur i continua siguent un dels espectacles mes rodons que he vist i on he treballat mai. No em canso de veure'l. És cert que la il.lusió dels primers mesos, quan fèiem la preparació a Salt i a Girona i el viatge a a Singapur, no és la mateixa que ara, vaja, és normal, seria fals si digués el contrari, però sí que s'ha renovat i transformat en un fer la feina el màxim de bé possible per anar en concordància amb el que passa l'escenari i ser-ne partícep. En el que no deixo de pensar és en el privilegi de poder treballar-hi, i més en els temps que corren. Cal estar agraït i ser-ne conscient.

Aquestes són algunes de les fotos de la funció a Douai. Les següents seran a Toulon (21/10) i Perpinyà (25/10).

La primera de tres en Francia, Dunas en Douai -cast-

2011-10-20T10:00:00.003+02:00

del 12 al 15/10/11

Llegó el octubre pero parece que el otoño no. Y cuando llegamos a Douai, a dos horas en coche de París, una ciudad de poco más de 40.000 habitantes con poquísima animación, cerca de Bélgica, despertamos de la calidez mediterranea para entrar de repente y sin aviso en el otoño. Aúnque me gusta sentir el fresquito en la cara, ¡ya era hora!

Lo que ya no me entusiasma tanto es pagar 4€ por una caña en el bar del hotel, ¡cachis la mar! Bienvenues en France, mes amis! Y claro, como que es tarde -tarde por lo que es aquí tarde, o sea, las 9 de la noche-, no tenemos demasiadas opciones para cenar y acabamos haciendo un menú en el hotel que termina costando 25€ con las bebidas. Se tiene que decir que hemos comido muy bien.

Al día siguiente empiza el montaje, que si el suelo, que si las luces, que si las telas, que si el sonido..., vaya, como de costumbre. En esta ocasión estamos en un espacio curioso, el Hippodrome de Douai, pequeño, con una grada como en semicírculo y con el control arriba del todo. La sonoridad es buena y la visión del escenario que tiene el público también. En la segunda foto se va el nuevo suelo que se ha comprado para la Compañía María Pagés, todo nuevecito, transportado sobre ruedas, y delante de él los rollos del linolium, para cubrir el suelo y hacerlo más practicable para María y Sidi Larbi.

Siempre hay momentos curiosos y entrañables, como el de la foto: Ismael el Gitano, el cantaor, en un momento de descanso, aprovecha el escenario para echarse una siestecita -un clásico lo de hacer la siesta en momentos de descanso y donde sea, y también de luego no encontrarlo cuando se reemprende el ensayo...- y El Arabi Serghini, el cantante de Marruecos, diciéndole alguna cosa que puedo imaginar. Una gran pareja estos dos, algún día tendría que dedicar toda una entrada a contar conversaciones suyas y anécdotas, y a profundizar o relativizar los términos gitano y morito..., os reiríais un ratito.

Ahora hace dos años que estrenamos Dunas en Singapur y continua siendo uno de los espectáculos más redondos que he visto y en los que he trabajado. No me canso de verlo. Es cierto que la ilusión de les primeros meses, cuando lo preparábamos en Salt y en Girona y luego el viaje a Singapur, no es la misma que ahora, vaya, es normal, sería falso si dijera lo contrario, pero sí que se ha renovado y transformado en un hacer bien la faena lo máximo de bien posible para ir en concordancia con lo que sucede en el escenario, ser partícipe de ello. En lo que no dejo de pensar es en el privilegio de poder trabajar en eso y más aún en los tiempos que corren. Uno tiene que estar agradecido y ser consciente de ello.

Estas son algunas de las fotos de la función en Douai. Las siguientes serán en Toulon (21/10) y Perpignan (25/10).

12 dies d'Utopia, Compañía María Pagés (II) -cat-

2011-10-10T02:19:00.011+02:00

Del 29/9 al 10/10/11 Avilés

(continuació de l'anterior entrada)

A Avilés s'hi menja molt bé i en quantitats abundants. "Demà em controlaré" et dius una i una altra vegada. I a l'endemà res de res, tornes a caure en el mateix ritual de plaer gastronòmic. I que si una fabada asturiana, o una ternerita fileteada, o unas croquetas caseras de pollo, o unos cachopos, o fabes con almejas, o pulpo a la gallega -per què no?-. I sovint tot regat amb unes sidrinas o uns tintos. Impressionant!

Menció a part mereix la descoberta de la que ens va fer de segona mare a Avilés, si més no a l'hora dels àpats: la Tita, de la Eritaña. Menjar casolà, també en quantitat, bon preu i tracte familiar. La segona foto de dalt són les fabes con almejas que ens va fer -espectaculars!-. I que si un pote de berzas, o verduritas con jamón, o patatas rellenas, o tortilla de patatas y cebolla casera, o merluza rebozada -per favor, quin peix tant bo!-, o escalopa com si fos feta a casa, croquetas caseras, calamares en su tinta... I què dir dels postres? Que si arroz con leche, natillas, rosquillitas, tarta de almendras y manzana -deliciosa-, etc... I si no et veia repetir -ja que ens deixava el bol a taula-, et renyava. I algun dia va tenir la delicadesa de deixar a l'hotel pastetes pels que sortien de matinada del teatre. També anàvem a menjar a altres llocs, però el camp base va ser sens dubte La Eritaña, i bé que ens ho vam passar. Alguns dels menjars em van recordar a gustos de plats que feien les meves àvies (això no té preu!). I és clar, la vam convidar a veure Utopía. I va arribar esperitada com de costum diguent que no havia tingut temps de fer-nos el pastís que ens volia fer perquè entre acabar els dinars i arreglar-se se li havia fet tard. Que gran! Moltes gràcies Tita!

I què s'hi cou fora d'assajos en un teatre i abans de la funció? Doncs gent amunt i avall acabant de fer retocs, o una entrevista a la María, o artistes entrant i sortint dels camerinos, alguns fent el tonto, etc... Moments del tot habituals que acaben siguent molt familiars. I a destacar, les ensaïmades de Mallorca que van portar la mare i la germana d'en Pau el primer dia -ummmm que bones!, per si no menjàvem prou... moltes gràcies!- i la foto de les xuletes d'algunes lletres abans que fossin apreses (no diré de qui eren...).

I finalment, el gran moment, l'estrena d'Utopía. Les fotos són de l'Edu amb la seva càmera -¡grasssia kiyooo!-.

I després de l'estrena, la recepció oferta pel Niemeyer. Parlaments, brindis, records emotius, més brindis, molta distensió i molt de passar-ho bé.

I per si no n'hi havia prou constància amb les fotos, un vídeo, sí, torno a la càrrega. Dels creadors de Tratado de Antrología..., però aquest és més suau, no patiu.

I per acabar, algunes fotos d'alguna passejada relaxant que vaig fer Avilés.

I una última cosa, s'ho mereix: un record per aquesta pobre maleta de la Compañia que ja descansa en pau en algun abocador d'Astúries (o no). Després de molts viatges arreu del món, d'aguantar més pes del que podia, i segurament més cops dels que li hauríem volgut donar, ha passat a millor vida. Descansi en pau, maleta vermella.

12 días de Utopía, Compañía María Pagés (II) -cast-

2011-10-10T02:15:00.008+02:00

Del 29/9 al 10/10/11 Avilés

(continuación de la anterior entrada)

En Avilés se come muy bien y en cantidades abundantes. "Mañana me controlo" te repites una y otra vez. Y al día siguiente nada de nada, vuelves a caer en el mismo ritual de placer gastronòmico. Y que si una fabada asturiana, o una ternerita fileteada, o unas croquetas caseras de pollo, o nos cachopos, o fabes con alemajs, o hasta pulpo a la gallega. Y a menudo regado con unas sidrinas o unos tintos. ¡Impresionante!

Mención a parte merece la descubierta de la que nos hizo de segunda madre en Avilés a la hora de las comidas: la Tita, de la Eritaña. Comida casera, también en cantidad, a buen precio y trato familiar. la segunda foto de arriba son las fabes con almejas que nos hizo -¡espectaculares!. Y que si un pote de berzas, o verduritas con jamon, o patatas rellenas, o tortilla de patatas y cebolla casera, o merluza rebozada -¡por favor, que pescado tan bueno!, o escalopa como hecha en casa, croquetas caseras, calamares en su tinta... ¿Y qué decir de los postres? Que si arroz con leche, natillas, rosquillitas, tarta de almendras y manzana -deliciosa-, etc... Y si no te veía repetir -ya que nos dejaba el bol en la mesa-, te regañava. Y algún día tuvo la delicadeza de dejar en el hotel pastecinas para los que salían de madrugada del teatro. También íbamos a comer en otros sitios, pero el cmapo base fué sin duda La Eritaña, y bien que nos lo pasamos. Algunos manjares me recordaron a gustos de platos que cocinvan mis abuelas (y esto no tiene precio). Y claro, la invitamos a ver Utopía. Y llegó a toda prisa como simpre diciendo que no había tenido tiempo de hacernos la tarta que nos quería hacer porqué entre terminar las comidas y arreglarse se la hizo tarde. ¡Que grande! ¡Muchas gracias Tita!

¿Y qué sucede en un teatro fuera de ensayos y antes de la función? Pués gente para arriba i para abajo, o una entrevista a María, o artistas entrando y saliendo de los camerinos, algunos haciendo el tonto, etc... Momentos del todo habituales que acaban siendo muy familiares. Y a destacar, las ensaïmades de Mallorca que trajeron la madre y la hermana de pau el primer día -ummmm, ¡que buenas!, por si no comíamos suficente... ¡muchas gracias!- y la foto de las chuletas de algunas letras antes de que fueran aprendidas (no diré de quien eran...).

Y finalmente el gran momento, el estreno de Utopía. Las fotos son de Edu con su cámara -¡grasssia kiyooo!-.

Y después del estreno, la recepción ofrecida por el Niemeyer. Parlamentos, brindis, recuerdos emotivos, más brindis, mucha distensión y mucho de pasarlo bien.

Y por si había suficiente constancia con las fotos, un video, sí, vuelvo a la carga. De los creadores de Tratado de Antrología..., pero este es más suave, no sufrais.

Y para acabar, algunas fotos de algún paseo relajante que hice por Avilés.

Y una última cosa, se lo merece: un recuerdo para esta pobre maleta de la Compañía que ya descansa en paz en algún vertedero de Asturias (o no). Después de muchos viajes por todo el mundo, de aguantar más peso del que podía, y seguramente más golpes de los que le habríamos querido dar, ha pasado a mejor vida. Descanse en paz, maleta roja.

12 dies d'Utopia, Compañía María Pagés (I) -cat-

2011-10-09T00:23:00.002+02:00

Del 29/9 al 10/10/11 Avilés (Astúries)

Dotze dies intensius -quinze pels de llums i maquinària- per polir Utopía, el darrer espectacle de María Pagés i deixar-lo llest per finalment, després de mesos de creació, estrenar-lo el dia 8 i fer-ne una segona funció el 9 d'octubre. Dies d'ajustaments tècnics, de solucions, de tirar endavant i de plasmar-ho tot en els assajos, ja siguin parcials, de transicions entre temes o de l'espectacle sencer. Una i una altra vegada. Assaig i per cada error més assaig. És la manera.

Vam estar uns dies al teatre de San Lorenzo del Escorial i ara ha estat el torn del Centro Niemeyer al mig de la Ría d'Avilés, un senzill i funcional espai concebut per l'arquitecte brasiler Oscar Niemeyer. Aquestes són fotos de l'exterior. El teatre és l'edifici més gros, la torre és una cocteleria, la cúpula un espai d'exposicions i events i a l'allargat -que no es veu massa- hi ha les oficines, un cinema, dues sales i el bar.

I l'interior del teatre, de 1000 persones de capacitat.

Ara mateix la continuïtat d'aquest centre penja d'un fil per l'enfrontament polític entre el govern local i el regional. Durant els dies que hi hem estat hem pogut veure mostres de suport al centre, entre elles una manifestació que ens va enganxar a mig assajar un migdia.

Els primers dies van servir sobretot per muntar les llums, l'escenografia i el so. En Pau ha fet el disseny de llums i l'Edu l'escenografia, amb un ciclorama corbat que s'aixeca per la part inferior i tres línies suspeses amb 6 motorets cada una que permeten moldejar-les i fer traços a l'aire com si els fes Niemeyer. Com ja deia a l'entrada de fa unes dies sobre els assajos a El Escorial en Juanma s'ha ocupat de la maquinària, en Pablo de la regiduria i la Rocío de la sastreria. El disseny del so el vaig fer entre aquells assajos i aquests dies a Avilés. I en Marc ha fet servir les seves habilitats i saber fer -llegeixis paciència a l'enèssima potència- per portar a bon terme el monitoratge.

I aquest és l'aspecte del control de llums i so a dalt de la grada. Els motorets es feien anar des de la taula de llums.

Una altra feina important és la de producció. Aquí tenim a la Clara -tour manager- i la Carla -planxant camises per donar un cop de mà a la Rocío-.

Hores i hores que fan que el cansament s'acumuli i s'aprofiti qualsevol petit moment per fer una breu migdiada o per a l'hora de plegar fer una mica de comèdia...

Tot és revisat per la María fins al més mínim detall, des de l'escenografia, les llums i el so fins als assajos, on és ajudada per en José Barrios, coreògraf i bailaor de la Compañía. La resta de bailaores són María Morales, Isabel Rodríguez, Eva Varela, María Vega, José Antonio Jurado, Paco Berbel i Rubén Puertas. I els músics Ana Ramon e Ismael de la Rosa -cante-, Rubén Lebaniegos i José "Fyty" Carrillo -guitarres-, Fred Martins -veu, guitarra i cavalqulinho-, Sergio Menem -violoncel- i Chema Uriarte -percussió-.

De ben segur que algun que altre músic, com que van amb microfonia inalàmbrica, pujarà fins a control a veure com sona el seu instrument, en aquest en Rubén. ¡¡Enga kiyoooo, daleeee!!

Continuarà: la gastronomia, el dia de l'estrena, fotos de l'espectacle, la festa de després de l'estrena i algun vídeo (sí, torno a la càrrega!). La cosa promet...

12 días de Utopía, Compañía María Pagés (I) -cast-

2011-10-08T02:50:00.000+02:00

Del 29/9 al 10/10/11 Avilés (Astúries)

Doze días intensivos -quinze para luces y maquinaria- para pulir Utopía, el último espectáculo de María Pagés y dejarlo listo para finalmente, después de meses de creación, estrenarlo el día 8 y hacer una segunda función el 9 de octubre. Días de ajustes técnicos, de soluciones, de tirar palante y de plasmarlo todo en los ensayos, ya sean parciales, de transiciones entre temas o del espectáculo entero. Una y otra vez. Ensayo y por cada error más ensayo Esa es la cosa.

Estuvimos unos días en el teatro del Escorial y ahora ha sido el turno del Centro Niemeyer, en medio de la Ría de Avilés, un senzillo y funcional espacio concebido por el arquitecto brasileño Oscar Niemeyer. Estas son fotos del exterior. El teatro es el edificio más grande, la torre es una coctelería, la cúpula un espacio de exposiciones y eventos y en el alargado -que no se ve demasiado- hay las oficinas, un cine, dos salas y el bar.

Y el interior del teatro, con capacidad para 1000 personas.

Ahora mismo la continuidad del centro cuelga de un hilo por el enfrentamiento político entre el gobierno local y el regional. Durante los días que hemos estado ahí hemos visto muestras de suporte al centro, entre ellas una manifestación que nos pilló a medio ensayar un mediodía.

Los primeros días sirvieron sobretodo para montar las luces, la escenografía y el sonido. Pau ha hecho el diseño de las luces y Edu de la escenografía, con un ciclorama curvado que se levanta por la parte inferior y tres lineas suspendidas con 6 motorillos cada una que permiten moldearlas y dibujar trazos en el aire como si los hiciera Niemeyer. Como ya decía en la entrada de hace unos días sobre los ensayos en El Escorial Juanma se ha ocupada de maquinaria, Pablo de regiduría y Rocío de sastrería. El diseño de sonido lo hice entre aquellos ensayos i estos días en Avilés. Y Marc ha utilizado todas sus habilidades y saber hacer -léase paciencia a la enésima potencia- para llegar a buen puerto con el monitoraje.

Y este es el aspecto del control de luces y sonido des de arriba de la grada. Los motorcillos se controlaban des de la mesa de luces.

Otra faena imporante es la de producción. Aquí vemos a Clara -tour manager- y a Carla -planchando camisas ayudando a Rocío-.

Horas y horas que hacen que el cansancio se acumule y se aproveche cualquier pequeño momento para hacer una breve siesta o para, a la hora de salir, hacer un poco de comedia...

Todo es revisado por María hasta el más mínimo detalle, des de la escenografía, las luces y el sonido hasta los ensayos, donde es ayudada por José Barrios, coreógrafo y bailaro de la Compañía. El resto de bailares son María Morales, Isabel Rodríguez, Eva Varela, María Vega, José Antonio Jurado, Paco Berbel y Rubén Puertas. Y los músicos son Ana Ramon e Ismael de la Rosa -cante-, Rubén Lebaniegos i José "Fyty" Carrillo -guitarras-, Fred Martins -voz, guitarra y cavalqulinho-, Sergio Menem -violonchelo- y Chema Uriarte -percusión-.

Seguro que algún que otro músico, como que van con microfonía inalámbrica, subirá hasta el control para fer como sueno su instrumento, en este caso Rubén. ¡¡Enga kiyoooo, daleeee!!

Continuará: la gastronomía, el día del estreno, fotos del espectáculo, la fiesta de después del estreno y algún video (¡sí, vuelvo a la carga!). La cosa promete...

Stay Hungry, Stay Foolish

2011-10-06T13:29:00.008+02:00

5/10/11 Steve Jobs ha mort

L'Acordionada de Tortellà

2011-09-29T21:14:00.005+02:00

23 i 24/9/11

Entre la tornada de Madrid per preparar Utopía, el darrer espectacle de María Pagés, preparar el trasllat del pis i fer-lo vaig tenir el plaer d'anar a l'Acordionada de Tortellà. Plaer per varis motius. Per retrobar a uns quants amics d'aquells que veus de tant en tant, com en Xavi i la Sara -amb el seu petit Guerau- o en Don. Perquè m'agrada no oblidar que els meus orígens com a tècnic van passar per la música tradicional amb els Banshee, dels que formaven part en Xavi i en Don entre d'altres. Perquè la feina m'ha portat sobretot a fer pop-folk i flamenc, i està molt bé trencar ni que sigui per un cap de setmana aquesta dinàmica. Perquè l'ambient rural que hi ha a Tortellà i a la Garrotxa en general és fantàstic i no hem d'oblidar que sense això la nostra terra seria menys terra.

Divendres van actuar els Brunzit al Casino, amb en Pere Pau, en Joan, en Don i en Daniel. M'ho vaig passar teta veient algunes de les filigranes que feien. I abans del concert repassant batalletes amb en Don tot fent sobretaula...

I dissabte, després de les corrandes de sobretaula (que bones!) va haver-hi el concert de tarda amb un munt de participants vinguts d'uns quants punts de la geografia del país i de totes les edats, de petits -alguns de molt sorprenents- i de grans. M'agrada tant veure el planter que hi ha de bons músics i les coses que fan!! I per descomptat dels que ja porten anys batallant i transmetent la música per aquí i per allà.

I l'any que ve ja es veurà, però per poc que pugui serà qüestió de tornar-hi, no?

Un nou projecte amb María Pagés: Utopía

2011-09-22T15:17:00.007+02:00

19, 20 i 21/9/11 San Lorenzo del Escorial

Utopía és el nom del que serà el darrer espectacle de María Pagés. No en sé massa res encara. Amb la imatge recent del darrer bany de l'estiu a Cala Fredosa, en ple Cap de Creus, l'arribada en AVE a la Estación de Atocha a Madrid el diumenge 18 al vespre em fa tornar a la realitat després de les vacances a Cadaqués. L'endemà al matí em trobo amb en Pau -llums-, l'Edu -escenografia- i en Pablo -nou fitxatge, regidor- i enfilem la carretera cap a San Lorenzo del Escorial. Al teatre conec a en Juanma, un altre fitxatge, maquinària, i em retrobo amb la Rocío, sastressa. I per descomptat amb la María, els bailaores i amb els músics, que també venen amb novetats: en Fred, del Brasil -guitarra, cavalquinho i veu- i en Sergio, de l'Argentina -violoncel-. La resta de músics per aquest espectacle són en Fyty i en Rubén -guitarres-, l'Ana i l'Ismael -cante- i en Chema -percussió-.

El meus objectius són fer el disseny de so, un primer guió i gravar algun assaig per tal que els bailaores puguin assajar sense els músics fins que no anem a Avilés a fer l'stage final i l'estrena. El procés de creació fa mesos que va començar i ara toca posar fil a l'agulla amb el so i continuar treballant amb les llums i l'escenografia. M'agraden els processos de creació. Malgrat que en aquest cas pel que fa al so no hi ha més complicacions que de costum sempre sorgeixen petits problemes que cal resoldre. Bàsicament fan referència a posicions i tipus de micros pels nous instruments (tots inalàmbrics, com en la majoria d'espectacles i principal complicació sobretot a monitors) i a intentar anar pescant les coses per fer el guió, que sé de bon començament que no serà definitiu fins a uns dies abans de l'estrena.

I el que és bàsic en tot procés de creació és la comunicació constant i a totes hores entre tothom i sempre amb la María com a punt d'unió i força. Parlar, donar-hi voltes, concretar, provar-ho, corregir-ho i si cal tornar a començar.

Han estat tres dies intensius. Marxo cap a casa amb una primera idea del que serà l'espectacle i del seu significat. D'aquí a uns dies ens retrobarem de nou a Avilés. Serà la recta final. Ja en tinc ganes.

Un nuevo proyecto con María Pagés: Utopía (cast)

2011-09-22T14:00:00.004+02:00

19, 20 i 21/9/11 San Lorenzo del Escorial

Utopía es el nombre del que será el último espectáculo de María Pagés. Aún no sé mucho de él. Con la imagen reciente del último baño del verano en Cala Fredosa, en pleno Cap de Creus, la llegada con el AVE a la Estación de Atocha en Madrid el domingo 18 al atardecer me hace volver a la realidad despúes de las vacaciones en Cadaqués. Al día siguiente por la mañana quedo con Pau -luces-, Edu -escenografía- y Pablo -nuevo fichage, regidor- y cogemos la carretera hacia San Lorenzo del Escorial. En el teatro conozco a Juanma, otro fichage, maquinaria, y me reencuentro con Rocío, la sastra. Y por supuesto con María, los bailaores y los músicos, que también vienen con novedades: Fred, del Brasil -guitarra, cavalquinho y voz- y Sergio, de Argentina -violonchelo-. Los otros músicos para este espectáculo son Fyty y Rubén -guitarras-, Ana e Ismael -cante- y Chema -percusión-.

Mis objectivos son hacer el diseño de sonido, un primer guión y grabar algun ensayo para que los bailaores puedan ensayar sin los músicos hasta que no vayamos a Avilés a hacer el stage final y la estrena. El proceso de creación hace meses que comenzó y ahora toca ponerse manos a la obra con el sonido y continuar trabajando con las luces y la escenografía. Me gustan los procesos de creación. Aúnque en este caso en sonido no hay más complicacions que de costumbre siempre surgen pequeños problemas que hay que resolver. Básicamente hacen referencia a posiciones y tipos de micros para los nuevos instrumentos (todos inalámbricos, como en la mayoría de espectáculos y principal complicación sobretodo en monitores) y a intentar ir cogiendo las cosas para hacer el guión, que se de buenas a primeras que no será definitivo hasta unos días antes del estreno.

Y lo que es básico en todo proceso de creación es la comunicación constante y a todas horas entre todo el mundo y siempre con María como punto de unión y fuerza. Hablar, darle vueltas, concretar, probarlo, corregirlo y si hace falta volver a empezar.

Han sido tres días intensivos. Me voy para casa con una primera idea de lo que será el espectáculo y de su significado. Dentro de unos días nos reencontraremos de nuevo en Avilés. Será la recta final. Ya tengo ganas.

Manel, Cadaqués

2011-09-18T14:48:00.001+02:00

17/9/11 Platja de Portlligat

Després de portar tota la setmana de vacances a Cadaqués ha arribat, inevitablement i contra tota la voluntat, el moment de tornar a la realitat i acabar les vacances. Tanmateix considero el final l'arribada a Girona del diumenge al migdia i l'agafada de l'AVE cap a Madrid; això sí que és una evidència. Però el bolo amb Manel a Cadaqués mateix es podria considerar com una transició. La nit abans ens vam trobar amb en Roger, en Martí i en Bernat -del management- i vam estar aplanant el terreny tot visitant algun bar. Al dia següent al matí -mentida, era al migdia- encara vaig aprofitar per anar a banyar sota el far del Cap de Creus. I havent dinat vaig fer via cap a Portilligat, a 10 minuts a peu d'on tenia l'apartament. Mireu, mireu a en Marc -el tècnic de FOH- amb el mar de fons:

Home, hi ha bolos i bolos hi ha. Jo portava tota la calma i parsimònia cadaquesenca a sobre. A més tocàvem sols, cosa que vol dir que ets l'amo i senyor del teu temps si tot va bé, que hi anava. L'empresa que cobria el concert era Araso, i com sempre que he coincidit amb ells, és un plaer treballar-hi.

Aquesta podria ser una bon foto de l'ambient que hi havia a l'escenari abans de posar-se a fer les proves de so.

I havent sopat, a darrera mateix de l'escenari en una carpa que faria les funcions de la green room, la zona entre camerinos i l'escenari, zona de relax, de pica pica..., tots cap a l'escenari, per tocar davant de 1500 persones. Avui la meva visió des de la taula de monitors és més que limitada. Tinc a tota la bateria i a l'Arnau davant meu, semblava el seu tècnic particular de monitors, era a l'únic que veia bé bé de tots quatre quan em demanaven alguna cosa.

I si no veia als demés, tranquils, en Pep, el road manager, l'ull que tot ho veu i la orella que tot ho sent, estava a punt per fer-me arribar les indicacions.

Doncs au, ja està, bolo-transició, cap a Madrid, final de vacances i tornem-hi, que no ha estat res!

Emocions, records, rock'n'roll. Sopa de Cabra al St. Jordi

2011-09-11T02:03:00.001+02:00

11/9/11 D'espectador en un concert en el meu primer dia de vacances

Jo deuria tenir 17 o 18 anys, vam anar amb un amic a veure els Sopa de Cabra en algun poblet de l'Empordà, amb una TZR seva. Jo encara vivia a l'Escala i el meu amic hi estiuejava. Feia poc que havien sortit i nosaltres vam tenir la sort de descobrir-los ben aviat. Tot estava a punt per començar però faltava en Ninyín. Va arribar amb una moto de gran cilindrada a tot drap, la va apagar, la va deixar caure contra un marge de qualsevol manera, va agafar la guitarra i va pujar a l'escenari per començar el concert. Avui he reviscut aquesta imatge mentres els Sopa el recordàven -a ell i al seu germà, en Pau-, cantant Seguirem Somniant. Pell de gallina i molta emoció. En aquell concert érem quatre gats, avui era el tercer St. Jordi que omplien en aquest retrobament dels 25 anys del grup.

Portava uns dies amb molta il.lusió esperant aquest concert. Quan vaig veure les imatges del primer dia al Telenotícies vaig saltar del sofà; això estarà molt bé! I tant que ha estat bé! Del primer a l'últim tema. Bé, potser me n'ha sobrat algun, però és clar, en dues hores i mitja llargues de concert és normal que passi. Però no se m'ha fet gens llarg, ha estat un concert memorable!

Records d'adolescència, dels primers anys a la universitat, dels primers passos que vaig fer de músic, de tècnic, de xófer, de back-liner, del que fes falta! Algun estiu vaig fer alguns bolos amb ells amb la meva mítica Vito de segona mà amb vidres tintats i matrícula de Vitòria que tots els cossos policials s'entossudien a aturar. Feia de suport a en Belem i en Rutllan -els bons backliners del grup i millors persones- quan empalmaven bolos a les illes amb bolos aquí, o al revés. Anys més tard vaig tocar durant una gira amb la banda d'en Thió. Després, quan ja havia deixat els teclats i treballava de ple com a tècnic, havia substituït en Kei Macias en algunes actuacions d'en Gerard, ja en solitari. Moltes connexions. Les últimes: el fill d'en Gerard -i ell també- escolten a Els Amics de les Arts.

M'ha sorprès -positivament- sentir el Gerard més reivindicatiu que mai. L'evolució ha anat per aquest camí, i m'agrada. Quanta raó en el que deia. S'ha mullat i no s'ha tallat un pèl. Ell xerra que xerraràs mentres en Cuco fotia cops de cap volguent dir, nano, anem a tocar, no? i en Pep marcava el tempo de la següent cançó amb el xarles. No he rigut ni res.

Ha estat impossible mantenir-se assegut. Han tocat tots els grans temes, els himnes del grup, i un, i un altre. Quanta emoció concentrada en una actuació i desfermada des de l'escenari cap a les 18000 ànimes que omplien el St. Jordi. Mirava a la gent i tot eren cares d'alegria, de felicitat, fins i tot hi havia algunes llàgrimes. La seva música ha traspassat generacions. Els més joves del públic ni havien nascut quan els Sopa ja feien de les seves. Alguns d'aquests nanos havien sentit les seves cançons per primera vegada al voltant d'un foc de camp, com en deia al final del concert en Dani d'Els Amics de les Arts. També hi era l'Eduard, amb qui de tant en tant ens miràvem, ens abraçàvem i ens dèiem: ostres, que fort, això és història, tenim una edat! Dues files més avall hi havia la Salseta del Poble Sec pràcticament en ple. Salseta Discos havia editat els primers vinils del grup.

I ha arribat el final. M'hagués agradat a anar a Girona però estaré treballant al país veí. Llàstima! Em quedaré amb aquest bon regust de boca i amb totes les emocions que he sentit el llarg d'aquest gran i històric concert. Moltes gràcies Sopa! Molt de rock'n'roll!!!

Tancat per vacances

2011-09-10T16:36:00.004+02:00

Doncs això, que ja tocava. Ha arribat l'hora de fer una aturada i desconnectar de la feina, dels projectes, d'ordinador, d'internet i de telèfon. Els plans són llegir, dormir, anar alguna cala i/o platja, caminar, redescobrir indrets, fer algun que altre tiberi... Vaja, vacances!!! Apa, ens veiem aviat -més aviat del que voldria...-. La foto és una pista de més o menys a on vaig... (no no, ni trens, ni avions, ni barcos).

Dalí Canta

2011-09-07T00:29:00.015+02:00

1, 2 i 3/9/11 Figueres

Dalí Canta ha estat una producció del Festival Acústica dirigit artísticament pel periodista musical Pep Blay i pel director del festival, Xavi Pacual. Hi ha col.laborat el Centre d'Estudis Dalinians de la Fundació Gala-Salvador Dalí. Els artistes que han interpretat versos de Dali han estat Estrella Morente, Ana Torroja, Amaral, Martirio, Kiko Veneno, Love of Lesbian, Albert Pla, Gerard Quintana, Dolo Beltrán (de Pastora), Pau Riba i Enric Casasses. Pascal Comelade hi va posar la música i Sol Picó la dansa. Alice Cooper i Amanda Lear van apadrinar l'acte en vídeos on recitaven en exclusivitat per l'espectacle.

A mitjans d'agost vaig fer una primera visita tècnica a la Plaça Gala Dalí i una primera reunió amb l'Andreu i en Sergi, de Nord Produccions, que s'ocupaven de la part tècnica i logística i en Xavi Montfort, cap de producció del festival, de Promo Arts Music. L'espai no era fàcil de sonoritzar per la disposició de quatre blocs de cadires enmig d'arbres, elements esculturals i amb l'escenari a un angle de la plaça mirant cap a tots ells. A més, no era possible muntar estructura i per tant volar els altaveus, amb el que vam optar per repartir altaveus amb trípodes pel recinte.

Després d'una segona reunió per repassar el guió i aclarir aspectes tècnics va arribar el dia de muntatge, amb en Manel Palahí -monitors-, en Carles Comas i en Sergi González -llums- i l'Albert Mosoll -vídeo-. L'Ariel era el regidor de l'espai. Dia 1 de setembre, 8 del matí, descarreguem el camió perquè més tard no es pot fer, l'indret s'omplirà de turistes que visiten el Museu Dalí. A la plaça hi ha les terrasses dels bars i restaurants. Amb tot això, fins a les 10 de la nit no puc començar a ajustar l'equip, just quan arriba Comelade i els seus músics per marcar posicions a l'escenari... Sortim d'allà cap a la 1 després de moure els controls perquè l'endemà han de tornar a muntar les terrasses.

L'endemà a les 12 del migdia en Manel i jo ja hi som. A la tarda tenim proves-assaig (10 minuts per artista) i ho volem tenir tot ben a punt. Durant les proves-assaig general es veuen els primers nervis, amb prou feines ni he començat a provar el so que ja se m'acosten persones a dir-me que si la veu està fluixa, que si no sona prou aquell instrument, que si això, que si allò. Ja m'ho esperava, és normal, per tant amb prou feines moc ni una cella, els escolto, faig les rectificacions que calgui i seguim les proves. De mica en mica tot es va posant al seu lloc i sembla que tothom va quedant content. En Carles Xirgu el primer dia i en Toni París (de l'estudi 44.1)el segon s'ocupen de gravar l'àudio de l'espectacle.

I arriba l'hora del primer concert. Tot s'esdevé fluidament, hi ha poques errades -tan artístiques com tècniques- i tinc la sensacio que el públic marxa havent vist un bon espectacle. Personalment a mi m'ha agradat. Quan acaba, recollim de nou els controls, es treuen les cadires, ho tapem tot i deixem la plaça neta d'obstacles.

L'endemà la pluja fa perillar el segon concert. Estem pendents del radar, l'Albert l'ha posat a les pantalles de projecció. Calculem quan tardarà a arribar la pluja a Figueres i clavem l'hora. 8 de la tarda. Hem fet proves de so i tenim els plàstics a punt. Tapem. Passa una primera tongada de pluja mentres estem sopant. Destapem i tornem a tapar amb la segona tongada. No hem parat de mirar el radar i davant l'evidència que els núvols d'aigua ja han passat decidim tirar endavant el concert: treure plàstics, eixugar l'escenari, comprovar que no ens salti la corrent, eixugar cadires, informar a la gent que sí que es farà el concert, etc... I així és com quasi amb un hora de retard es fa el segon Dalí Canta. I ha valgut la pena, perquè havent fet el d'ahir avui sí que quasi el brodem. Amb Estrella Morente i el seu guitarra, Montoyita, se m'ha posat la pell de gallina, ¿serà que treballant amb la Pagés entenc més algunes coses molt flamenques? La resta m'ha agradat igual que ahir. Hi ha hagut moments d'una gran força, moments de surrealisme, com havia de ser, i també moments de dolçor.

Acaba l'espectacle. Desmuntem el tinglado, carreguem i cap a casa a dormir. Ha estat bé. I la foto de l'equip tècnic amb la carrossada petada de material... Amb equips així és un plaer treballar!