El cap de setmana amb Els Amics de les Arts.
10/5 Badalona
Festes de Maig. Bolo davant d'una multitud a la Plaça del Centenari, en el Parc del Turó d’en Caritg. Toquem abans de Lori Meyers i Rapgenoma. Equip potent (Electrovoice XLC) i bona taula a FOH (Yamaha PM5). Avui hi hal'empresa Ready, amb en Riera al capdavant -gràcies per l'assitència-. A l'escenari ens trobem en José Carlos, vell conegut de treballar junts altres vegades.
Arribem a mitja tarda i fem temps mentres acaben de provar els Lori Meyers. La cosa va una mica retardada i tothom fa temps a la seva manera.
Avui només hi ha una hora i mitja d'actuació, no hi haurà monòlegs i s'han eliminat alguns temes del repertori.
Tothom marxa prou content llevat d'algú que es trobava a primera fila davant del subgreus i que no ha sentit massa bé l'actuació tot i haver-hi altaveus a davant, el frontfill. Amb Els Amics hem parlat de fer una post sobre quins són els millors -o els pitjors- llocs per escoltar una actuació. Em penso que posaré fil a l'agulla.
11/5 Vilafranca del Penedès
L'actuació és al Casal, un bonic teatre que s'ha omplert més del que estava previst amb la conseqüent manca de cobertura de so en alguns punts, especialment en el segon pis, a on no s'hi havia de posar gent, i en alguns punts del primer pis, sobretot en el fons de l'amfiteatre, on era difícil de fer-hi arribar el so. L'empresa d'avui tornava a ser BTM, amb en Martí i l'Albert al so i en Toni a les llums. Gràcies una vegada més per la feina!
L'equip era el Nexo Geo S8, a sobre l'escenari davant la impossibilitat de volar-lo, 2 Nexo CD18 de subgreus, 2 Nexo PS10 en el començament dels laterals del primer pis i la nineta dels meus ulls com a taula de so, la Midas Pro6, un autèntic pepino de taula. El Geo estava angulat per atacar a l'amfiteatre però l'alçada del sostre del pisos i la profunditat feia impossible cobrir-lo correctament. Dos altaveus més com les PS10 no haguessin 
estat de menys en els laterals de l'amfiteatre, tot i que era complicar inquibir-les. Ha estat significatiu el comentari d'alguna persona que estava en el fons del primer pis: aquí a dalt no ha sonat molt bé però era d'esperar per on érem. Quanta veritat! L'actústica en general tampoc era massa bona, l'espai és com una caixa de sabates buida, sense tractament acústic i amb el sostre totalment llis. Malgrat això i malgrat que jo no estava molt convençut del so aconseguit, la gent de la platea n'ha sortit més que contenta. Ja ho dic sempre, qui el afinal acaba decidint és el públic!
estat de menys en els laterals de l'amfiteatre, tot i que era complicar inquibir-les. Ha estat significatiu el comentari d'alguna persona que estava en el fons del primer pis: aquí a dalt no ha sonat molt bé però era d'esperar per on érem. Quanta veritat! L'actústica en general tampoc era massa bona, l'espai és com una caixa de sabates buida, sense tractament acústic i amb el sostre totalment llis. Malgrat això i malgrat que jo no estava molt convençut del so aconseguit, la gent de la platea n'ha sortit més que contenta. Ja ho dic sempre, qui el afinal acaba decidint és el públic!
12/5 Cervera
Gran Teatre de la Passió de Cervera, un ampli teatre amb 1700 butaques de capacitat i amb una acústica bonissima que juntament amb el bon disseny de l'equip -el mateix d'ahir, amb BTM- i la Midas Pro6 han fet que gaudís com feia dies que no feia en un bolo. I això que el control de so estava a 31 metres de la boca d'escenari i a 7 metres d'alçada respecte la part més baixa de la platea. Però l'equip hi arribava bé, a veure, potser em faltava una mica de pressió, però què vols a aquesta distància i amb l'equip sense volar. I la feina que fan només 2 CD18 de subgreus en un interior és boníssima. La llàstima és que haguessin d'estar a banda i banda, el que causa que les freqüències subgreus no sonen igual a tot arreu, en alguns punts hi ha massa subgreu i en d'altres menys. Però ara no em posaré a parlar del perquè, potser un altre dia. Això sí, a algun músic li ha agradat tenir els altaveus a l'escenari, a prop, i notar-los, ara que els quatre Amics van sense monitors de terra i no hi ha pràcticament pressió a l'escenari. Però el que va bé a alguns no va bé a altres..., i sinó pregunteu-li a en Tete, el tècnic de monitors, i algun d'Els Amics.
I algunes fotos de l'actuació des de la distància...
I com és habitual la majoria de vegades, sessió de signatures de CDs, samarretes, pósters, etc... Una autèntica bogeria que es pot allargar més d'una hora de temps, sobretot quan vas per primera vegada a un lloc.
