Badalona-Vilafranca-Cervera


El cap de setmana amb Els Amics de les Arts.
  

10/5 Badalona

Festes de Maig.  Bolo davant d'una multitud a la Plaça del Centenari, en el Parc del Turó d’en Caritg.  Toquem abans de Lori Meyers i Rapgenoma. Equip potent (Electrovoice XLC) i bona taula a FOH (Yamaha PM5).  Avui hi hal'empresa Ready, amb en Riera al capdavant -gràcies per l'assitència-.  A l'escenari ens trobem en José Carlos, vell conegut de treballar junts altres vegades.



Arribem a mitja tarda i fem temps mentres acaben de provar els Lori Meyers.  La cosa va una mica retardada i tothom fa temps a la seva manera.



Avui només hi ha una hora i mitja d'actuació, no hi haurà monòlegs i s'han eliminat alguns temes del repertori.



Tothom marxa prou content llevat d'algú que es trobava a primera fila davant del subgreus i que no ha sentit massa bé l'actuació tot i haver-hi altaveus a davant, el frontfill.  Amb Els Amics hem parlat de fer una post sobre quins són els millors -o els pitjors- llocs per escoltar una actuació.  Em penso que posaré fil a l'agulla.


11/5 Vilafranca del Penedès

L'actuació és al Casal, un bonic teatre que s'ha omplert més del que estava previst amb la conseqüent manca de cobertura de so en alguns punts, especialment en el segon pis, a on no s'hi havia de posar gent, i en alguns punts del primer pis, sobretot en el fons de l'amfiteatre, on era difícil de fer-hi arribar el so.  L'empresa d'avui tornava a ser BTM, amb en Martí i l'Albert al so i en Toni a les llums.  Gràcies una vegada més per la feina!

L'equip era el Nexo Geo S8, a sobre l'escenari davant la impossibilitat de volar-lo, 2 Nexo CD18 de subgreus, 2 Nexo PS10 en el començament dels laterals del primer pis i la nineta dels meus ulls com a taula de so, la Midas Pro6, un autèntic pepino de taula.  El Geo estava angulat per atacar a l'amfiteatre però l'alçada del sostre del pisos i la profunditat feia impossible cobrir-lo correctament.  Dos altaveus més com les PS10 no haguessin estat de menys en els laterals de l'amfiteatre, tot i que era complicar inquibir-les.  Ha estat significatiu el comentari d'alguna persona que estava en el fons del primer pis: aquí a dalt no ha sonat molt bé però era d'esperar per on érem.  Quanta veritat! L'actústica en general tampoc era massa bona, l'espai és com una caixa de sabates buida, sense tractament acústic i amb el sostre totalment llis.  Malgrat això i malgrat que jo no estava molt convençut del so aconseguit, la gent de la platea n'ha sortit més que contenta.  Ja ho dic sempre, qui el afinal acaba decidint és el públic!

 


12/5 Cervera

Gran Teatre de la Passió de Cervera, un ampli teatre amb 1700 butaques de capacitat i amb una acústica bonissima que juntament amb el bon disseny de l'equip  -el mateix d'ahir, amb BTM- i la Midas Pro6 han fet que gaudís com feia dies que no feia en un bolo.  I això que el control de so estava a 31 metres de la boca d'escenari i a 7 metres d'alçada respecte la part més baixa de la platea.  Però l'equip hi arribava bé, a veure, potser em faltava una mica de pressió, però què vols a aquesta distància i amb l'equip sense volar.  I la feina que fan  només 2 CD18 de subgreus en un interior és boníssima.  La llàstima és que haguessin d'estar a banda i banda, el que causa que les freqüències subgreus no sonen igual a tot arreu, en alguns punts hi ha massa subgreu i en d'altres menys.  Però ara no em posaré a parlar del perquè, potser un altre dia.  Això sí, a algun músic li ha agradat tenir els altaveus a l'escenari, a prop, i notar-los, ara que els quatre Amics van sense monitors de terra i no hi ha pràcticament pressió a l'escenari.  Però el que va bé a alguns no va bé a altres..., i sinó pregunteu-li a en Tete, el tècnic de monitors, i algun d'Els Amics. 





I algunes fotos de l'actuació des de la distància...









I com és habitual la majoria de vegades, sessió de signatures de CDs, samarretes, pósters, etc...  Una autèntica bogeria que es pot allargar més d'una hora de temps, sobretot quan vas per primera vegada a un lloc.





#adormircontent

4/5/12 Els Amics de les Arts a Girona

Doncs sí, el bolo va merèixer una piulada amb l'#adormircontent (@albertkurti).  I és que no n'hi havia per menys.  Va ser un bolo rodó en tots els sentits.  Quan la cosa sona o no, a veure, no us enganyaré, ja ho sé bastant, però qui ho acaba de decidir és el públic.  Sempre.  I és a ells a qui ens devem.  I avui el públic ha estat genial i ha correspós a un dels millors bolos en tots els sentits d'Els Amics de les Arts des de que hem començat la gira.  O sigui que moltes gràcies també a vosaltres.  I si a sobre ens manifesteu la vostra opinió doncs bravo! (si no és bona també...).

Aquests són alguns dels fans que mentres feien cua per signar amb Els Amics ens van veure pul.lular per allà a en Pol i a mi i vam estar comentant la jugada.




El bolo era a la sala simfònica de l'Auditori de Girona, un lloc que seria com una segona casa per haver-hi anat a treballar algunes vegades, pel bon ambient que hi ha i pel personal que hi treballa.  Aquí veiem a en Gotard i en Dani (els de so) fent algun remiendo.  Gràcies per la vostra feina, així com a en Toni i en Carles (els de llums), en Norfeu (el regi) i en Jordi (el cap tècnic). 







Mentres la sala s'anava omplint amb les 1200 persones que hi caben, a camerinos tots estaven a punt per pujar a l'escenari.




Un bon equip de so (L Acoustics Kudo, ben ajustat, una bona taula de mescles (Digico D1) , unes condicions acústiques acceptables i el control de so ben situat -sííííííí, ja era hora!!!!-, són la base perquè un pugui estar pel que ha d'estar en comptes de lluitar contra els elements adversos.




Aquesta vegada sí que he pogut fer el bolo de Girona, no com el de l'altra gira, que em va enganxar de bolo amb la Compañía María Pagés molt lluny d'aquí, a l'altra banda del mar...  Abans de començar l'actuació, amb alguns amics meus comentavem la connexió via Skype que vam fer en ple concert...





Final de l'actuació, gran ovació i prop d'una hora de signatures al vestíbul de l'Auditori de Girona.  Aquesta setmana torna a ser de tres bolos, Badalona (dijous), Vilafranca del Penedès (divendres) i Cervera (dissabte).  Que no decaigui!

Olot è molt maco!

1/5/12 Els Amics de les Arts a Olot

Doncs sí, Olot è molt maco i m'hi sento especialment bé sempre que hi vaig.  I aquesta vegada hi he anat de bolo i amb Els Amics de les Arts, en el concert que es va ajornar el 22 d'abril i que organitzava Òmnium Cultural.  D'entrada, tocar en una plaça de braus ja és curiós.  Començar l'actuació de dia, també, no hi estem acostumats.  I acabar-la de fosc i una mica enfredolits quan durant el dia anàvem en màniga curta no fa res més que refermar que malgrat sigui primavera potser és una mica aviat per fer bolos a exteriors.  Però a Olot són així!  I sinó pregunteu-li a en Tete, el tècnic de monitors, que jugava a casa.  Quan ell té fred jo ja puc estar congelat!  Sigui com sigui Els Amics van estar més sueltos que de costum (vinga, coça al català!) i això es va transmetre amb bromes improvisades, alguna anada d'olla, més xerrameca que de costum i un bon concerrt, amb el públic entregat com de costum.


Fotos de la tarda abans de les proves de so i la foto de família amb la gent d'Òmnium Cultural de la Garrotxa. 



Aquí veiem a en Tete preparant-se pel bolo mentres la plaça s'anava omplint.


 
Abans però vam gaudir d'un bon berenar amb el que ens van preparar en el camerino.  Justament aquest dia jo portava donuts de xocolata de la Pastisseria Pujol de Besccanó.  Quin xute de sucre que portàvem tots plegats! És clar que anaven sueltos els nois! Tu diràs!



  
Una única foto de l'actuació i després, cap a sopar!  I de postres més sorpreses i més sucre!









Poca cosa a explicar

29/4/12 Els Amics de les Arts a Tordera

Després dels tres dies en el Coliseum a Barcelona avui el bolo era en el Teatre Clavé de Tordera.  Un bolo que s'ha fet per les ganes mostrades per l'organització i pel grup per fer-se, ja que era un teatre molt petit amb menys possibilitats que en d'altres llocs.  Però algunes vegades aquests bolos també s'han de fer, per compensar actuacions en el territori i per poder arribar a quanta més gent millor.  No sempre es podrà fer, però avui sí.  Tècnicament però, l'únic que puc dir és que el control estava situat en un altell on qualsevol semblança amb la realitat del que passava a la platea era pura coïncidència.  Tanmateix ningú es va queixar del so, a veure si fins i tot va sonar bé a baix!

Foto: Martí Navarro
Avui tornàvem a tenir a la gent de BTM fent el so, amb en Martí i l'Enric.  Han hagut de matinar, ja que s'havia de ser en el teatre a les 8 del matí perquè a les 9 tallaven el carrer  perquè hi havia mercat i s'havia de descarregar abans.  I és clar, l'Eugeni, el backliner, i en Rafa, el tècnic de llums, també.  Han dormit poquet després del desmuntatge del Coliseum.  Els de so una mica més.  Potser sí que tindran raó quan ens diuen que vivim molt bé...  Però fins que arriben els músics, eh? Ha ha ha!!   Bé, aquí la broma no és del tot certa, però a la companyia de flamenc quan arriben els músics sí que cobra sentit.  En fi, ja ho veieu, poca cosa a explicar d'aquest bolo.